Capbussada musical

Aclaparat pel sol de l’hora de la migdiada, el centre de la ciutat està desert. Dos francesos de mitjana edat són els únics ocupants de totes les taules de la plaça Universitat. Mentre fan el cafè comenten l’agenda atapeïda dels propers dies: classes i concerts, alguna excursió per les rodalies i la perspectiva, engrescadora, del sopar. La xerrameca està amanida per la banda sonora que emergeix de l’edifici de l’antiga universitat de Cervera, magnífic laberint articulat amb patis, arcs i passadissos. Rere les portes de les aules, la somnolència de la tarda s’esvaeix sobtada per la vitalitat entusiasta dels alumnes i professors del curs internacional de música.

Durant una setmana, la rutina estiuenca de la ciutat es transforma. Aquesta edició, i ja en són 37, el curs ha tingut un ple absolut, exhibint llistes d’espera, especialment per a determinats professors. Entre els 270 alumnes i 31 professors, alguns han vingut de llocs tan llunyans com els Estats Units o el Japó. El violinista Pere Freixa (Vic, 22 anys) és el quart estiu que tria la càtedra Emili Pujol per perfeccionar la seva formació, finalitzada enguany al Conservatori Superior del Liceu. Ha demanat una setmana de vacances per assistir a un curs del qual destaca “l’ambient molt bo i la proximitat amb els professors. És com estar a casa”, assegura durant un breu descans del concert de violí de Sibelius. Toca davant Ludmila Railean, professora de l’escola de música de Sant Andreu de la Barca i segon any que imparteix classes a Cervera. Violí en mà, coincideix amb Freixa que “l’ambient i l’organització són bons i m’agraden els alumnes: jo aprenc d’ells i ells de mi”. Classes individuals que es desenvolupen un ambient tranquil són un dels puntals de l’èxit de la càtedra, juntament amb la qualitat dels docents: “He vingut per ella i per Corrado. Ludmila et troba tots els defectes i busca la manera de fer-te’ls entendre, tot donant-te eines per superar-los”, afirma Freixa.

Per les escales i passadissos, el trànsit d’alumnes portant violins, trompetes, clarinets o guitarres és constant. Dimecres alguns s’aturaven a provar els instruments de la catorzena Fira de Lutiers, que enguany ha aplegat 15 tallers i 26 artistes. El taller i botiga barcelonina Lluís Claper hi assisteix des del primer any. “Venim perquè és l’única especialitzada a Catalunya i una possible font de vendes important”, expliquen Lluís Clapers i Jordi Ollé. Uns alumnes que més tard “vindran a la botiga, perquè trien els instruments per qualitat, condicions, preu...” La crisi “ha estat molt dura i els alumnes no han pogut renovar instruments com els caldria. Enguany, però, es nota un cert creixement de l’interès per comprar”. Com altres lutiers, a més de fabricar, també restauren, reparan i lloguen instruments, cosa que ha anat a l’alça amb la crisi. “Cervera és un aparador perquè els futurs músics ens coneguin.” La càtedra trava relacions personals. Algunes es quedaran dins els murs de la universitat, però altres s’enlairaran. Com la música que vola des de les finestres i s’escampa per la ciutat.