Promoció rosa

Enguany vaig tard i encara tinc posat el xip de l’estiu i els efectes balsàmics que em produeixen les fulles de morera, quasi com si fos una mena de cuc de seda alliberat de prejudicis, i tinc la sensació que el món de la literatura no s’ho ha muntat mai bé. El lliurament del premi internacional RBA de novel·la negra i la Setmana del Llibre en Català són les fites que marquen l’inici de la temporada literària, però malgrat la potència d’aquestes convocatòries, crec que la literatura s’hauria d’emmirallar més en les cròniques de societat.

Per exemple, el senyor rei. Quan arriba l’estiu se’n va cap a Mallorca, es deixa retratar en família, passa uns dies a Marivent per evitar que torni a la ciutadania i, apa, a navegar. Mai us heu preguntat què deu significar això de formar part de la tripulació del senyor rei? Compartir mestralades amb el senyor rei segur que és garantia de prosperitat. No els conec, però no crec que cap d’ells sigui un mort de gana sense recursos. I això em porta a una pregunta clau: heu vist alguna vegada a la tripulació del senyor rei o del senyor rei pare algun escriptor encarregant-se del timó, de l’espinàquer o vigilant la potència de les veles?

Sou conscients de les vendes que tindria un escriptor que navegués amb el senyor rei? Us imagineu el Jaume Copons assegut a proa i llegint en veu alta les aventures de l’Agus als il·lustres navegants? Proposo que l’AELC es converteixi en armadora d’un vaixell i que cada any s’esculli una tripulació que competeixi en la copa del senyor rei de vela. Seria una magnífica manera de treure el nas a les pàgines rosa amb tota la promoció que això representa.