Leiva: “Conec Empúries i tocar-hi és un gran privilegi”

Leiva ha actuat recentment amb Joaquín Sabina –ha obert alguns dels seus concerts només amb la guitarra acústica i un concepte “totalment dylanià”, i després també acompanya el cantautor en alguns temes– en un auditori amb tanta història com el Royal Albert Hall londinenc, i el 9 de setembre repetirà l’experiència en un altre temple de la música, l’Olympia de París. Però, evidentment, entre el Royal Albert Hall i l’Olympia no sumen tants anys, ni de lluny, com el mil·lenari fòrum romà d’Empúries, on Leiva actuarà diumenge vinent (22 h, 26 euros) per tancar el festival Concerts a Empúries , que organitza TEM Productions en aquest emblemàtic jaciment arqueològic. “Conec Empúries com a visitant, però em faltava sortir-hi a l’escenari. L’altre dia parlàvem a la furgoneta amb els músics del grup del privilegi que tenim en ocasions de poder tocar en llocs amb tantíssima història com Empúries. Perquè en el nostre ofici hi ha el perill de caure en la inèrcia i la monotonia de les gires i no valorar prou aquestes coses, i jo intento ser-ne molt conscient. Hi anem amb molta il·lusió. A més, després aprofitarem per quedar-nos uns dies a Cadaqués. M’encanta tota aquesta zona: Roses, el Port de la Selva... Tot i que, per mi, potser l’agost no és la millor època per visitar-la”, explica Leiva, que actuarà diumenge a Empúries amb la seva Leiband habitual: un potent grup de vuit músics, amb vents inclosos, que reprodueix en directe tota l’energia i els arranjaments del seu últim disc, Monstruos (2016). “Des que vaig publicar el meu primer disc en solitari, Diciembre (2012), vaig decidir fer l’aposta, una mica suïcida, de portar una banda amb metalls, perquè per mi els vents no són detalls esporàdics sinó que tenen un pes important en les cançons. És una despesa que no sempre et pots permetre i, de fet, al principi ho vaig pagar car, perquè estava per sobre de les meves possibilitats. Però aquest era exactament el so que buscava”, explica l’excomponent de Pereza, un dels grups de més èxit del rock espanyol durant la dècada anterior.

De quins monstres parla en el seu disc? “Són els monstres i fantasmes que tens sempre al darrere i que no tenen resposta, les pors i els vertígens amb els quals has d’aprendre a conviure i que jo he transformat en cançons per explicar com es viu la vida des del punt de vista d’un aprensiu.” Una possible por era si estaria a l’altura de la proposta que li va fer Sabina perquè produís i compongués bona part de les músiques del seu últim disc. “Ell es va encarregar de trencar de seguida les barreres entre el mestre i l’aprenent, i vam ser simplement amics treballant junts durant mesos.”

Tornant a la seva obra, diu Leiva que amb Monstruos tanca “una espècie de trilogia, després de la qual arribarà un canvi d’era, no perquè hagi de canviar el meu so, perquè les cançons es van vestint soles, sinó perquè ara ja sé on soc respecte al món, i sento que ja no haig de demostrar res.” Per acabar, diu que la Leiband i ell arriben a Empúries en el millor moment, a l’equador de la gira, “ben engreixats i encara no cremats”.