Sitges mira els refugiats

El cinema fantàstic és molt més que entreteniment i no es desentén dels grans conflictes del món actual. Així ho entén almenys el jurat oficial del Festival de Sitges, que va atorgar ahir el premi a la millor pel·lícula a Jupiter’s moon (La lluna de Júpiter). Els guardons de la 50a edició es van lliurar ahir a la nit en un escenari exterior a La Fragata, al peu de l’església, amb una espectacular cerimònia protagonitzada per un King Kong de 12 metres mogut per una grua de grans dimensions. Un espectacle marca de la casa de La Fura dels Baus, amb molt sentit de l’humor, que va incloure també una quinzena d’actors disfressats (un goril·la, un explorador, indígenes...).

Dirigida per l’hongarès Kornél Mundruczó, La lluna de Júpiter està protagonitzada per un jove refugiat sirià que creua la frontera de Sèrbia amb Hongria i és abatut per la policia. Les bales li desperten uns superpoders (levita, es curen les ferides mortals...) i el metge que l’atén vol aprofitar-se’n.

El guionista i director Alberto Marini, un dels membres del jurat, va explicar que la decisió es va prendre de manera unànime: “Va revolucionar totes les nostres idees sobre quina era la millor pel·lícula del festival. No vam haver de discutir. Ens va agradar la manera que té Kornél Mundruczó de dirigir una història tan delicada i compromesa, i ens agrada la valentia de fer una pel·lícula fantàstica sobre un tema social.” La lluna de Júpiter, que també es va endur el premi als millors efectes especials, té distribució i data d’estrena prevista als nostres cinemes: el 17 de novembre.

El film hongarès va fer fora a l’esprint final el trio de pel·lícules que més havien agradat a Sitges: la nord-americana A ghost story, la noruega Thelma i la britànica El asesinato de un ciervo sagrado. Aquesta darrera, dirigida pel grec Yorgos Lantinos i protagonitzada per Colin Farrell i Nicole Kidman, va quedar fora del palmarès oficial. Només es va endur el premi de la crítica José Luis Guarner, compartit ex-aequo amb el film brasiler As boas maneiras. A ghost story, una delicada i nostàlgica història de fantasmes amb Casey Affleck enfundat en un llençol blanc, es va haver de conformar amb el premi a la millor fotografia i dos premis no oficials: el del jurat del Carnet Jove i el nou que atorgaven els voluntaris del festival.

De totes tres, Thelma, del director noruec Joachim Trier, és la que va sortir més ben parada: premis Especial del Jurat, al millor guió i Méliès d’Argent a la millor pel·lícula europea (aquest premi té jurat propi). Trier utilitza el cinema fantàstic per tractar temes seriosos (l’educació, la religió, la sobreprotecció dels pares...) en atribuir superpoders a una jove universitària: els seus desitjos es converteixen en realitat.

La cineasta francesa Coralie Fargeat debutava amb Revenge i va aconseguir un premi dels importants, el de millor directora. Relata la història d’una dona que ha estat violada i es vol venjar dels seus agressors, en una cacera en un desert de Mèxic en què els papers de depredador i víctima canvien.

L’actriu indonèsia Marsha Timothy es va endur el premi a la millor intèrpret femenina d’aquesta edició per Marlina the murderer in four acts, i el premi al millor actor va ser per a l’anglès Rafe Spall, del film de terror Th ritual.