Un ‘rewind’ a la videodansa

Mesos negres per a la dansa. Si el mes de maig moria Josep Aznar (Bar­ce­lona, 1957-2017), dis­sabte va ser Núria Font (Bar­ce­lona, 1958-2017). Si el pri­mer va ser un res­pec­tadíssim fotògraf de la dansa, Núria Font va ser una gran impul­sora de la vide­o­dansa a Cata­lu­nya. Ahir, fami­li­ars i amics la van aco­mi­a­dar a Girona. Fonts del Mer­cat de les Flors pro­nos­ti­ca­ven, ahir, que l’equi­pa­ment (amb què Font va col·labo­rar contínua­ment) pre­pa­ra­ria un home­natge per poder donar l’opor­tu­ni­tat al sec­tor de la dansa de fer-li el meres­cut home­natge. Mem­bre del Con­sell de les Arts i la Cul­tura de Girona, l’any 2009 va ser guar­do­nada amb el Premi Naci­o­nal de Dansa de la Gene­ra­li­tat. Com a cura­dora de vide­o­dansa i dansa interac­tiva, va diri­gir, del 1984 al 2003, la Mos­tra de Vide­o­Dansa, bien­nal dedi­cada a les imat­ges de la dansa, així com un gran nom­bre de pro­gra­mes de vide­o­dansa en museus i cen­tres d’art d’arreu del món. Actu­al­ment, diri­gia el pro­jecte d’acti­vi­tats de NU2’S, asso­ci­ació per a la cre­ació, que orga­nitza entre d’altres, el fes­ti­val IDN.

Núria Font era rea­lit­za­dora de vídeo, cura­dora i direc­tora de pro­jec­tes cul­tu­rals rela­ci­o­nats amb el vídeo, la vide­o­dansa i les arts electròniques. Des de l’any 2003, diri­gia el VAD, Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Vídeo i Arts Digi­tals de Girona. Com a vide­asta, va ini­ciar la tra­jectòria pro­fes­si­o­nal al Ser­vei de Vídeo Comu­ni­tari de Bar­ce­lona. Des de lla­vors, va col·labo­rar amb empre­ses del sec­tor audi­o­vi­sual per a la rea­lit­zació de pro­mo­ci­ons comer­ci­als i publi­citàries, amb cade­nes de tele­visió com ara TVE (Metròpolis, La 2) i TV3, entre d’altres; havia diri­git uns quants docu­men­tals i rea­lit­zava els clips pro­mo­ci­o­nals i els enre­gis­tra­ments dels espec­ta­cles de diver­ses com­pa­nyies de dansa.

Amb Àngels Mar­ga­rit, que ja li dona­ria visi­bi­li­tat en el Tens­dansa de Ter­rassa (ara recon­ver­tir en el TNT de Ter­rassa), va crear peces com ara Subur 305, Peix, Ritual geogràfic, Cos recor­dat i Estan­ces. També havia tre­ba­llat amb Mel Pelo (Ixa Paula i el docu­men­tal de l’expo­sició sobre l’equi­pa­ment L’ani­mal a l’esquena de la com­pa­nyia) i amb Cesc Gela­bert (Ake­ronte). També va tre­ba­llar fent inter­ven­ci­ons vide­ogràfiques en la posada en escena d’espec­ta­cles com L’edat de la paciència (1999), El som­riure (2001) i Ori­gami (2002), Urbs# (2004) Laran­land i Abraçada (2007-0) de Mudan­ces; Home­natge a Ver­da­guer (2002) i Remix 0.1: ball cerdà (2003), El llen­guatge secret de les dones (2004) i Bach (2005) de Mal Pelo.​Com a cura­dora d’art i nous mit­jans, va diri­gir durant vuit anys l’espai Vídeo al Cen­tre d’Art Santa Mònica i les bien­nals d’Arts Electròniques i Vídeo de Cre­ació (1998, 2000 i 2002). També es va fer càrrec de la direcció del Fes­ti­val de Video d’Esta­var/Llívia els anys 2000 i 2001.

En el ter­reny de la for­mació era pro­fes­sora del màster de comis­sa­riat d’art i nous mit­jans d’ESDI/MECAT i pro­fes­sora titu­lar de noves tec­no­lo­gies apli­ca­des a la dansa de l’Ins­ti­tut del Tea­tre de Bar­ce­lona. Impar­tia regu­lar­ment tallers i con­ferències sobre vide­o­dansa i dansa interac­tiva arreu del món.