Guy Cassiers exposa la mirada d’Europa als refugiats

L’actu­a­li­tat política euro­pea ha estat mar­cada per un tema que just ara sem­bla que no exis­teixi però que segueix ben pre­sent, és el cas de les per­so­nes que fugen del seu país en guerra per bus­car un aco­lli­ment i recons­truir la seva vida, els refu­gi­ats. Aquest mig­dia, el direc­tor Guy Cas­si­ers ha pre­sen­tat al Palau Robert de Bar­ce­lona el ter­cer espec­ta­cle de la Con­nexió Flan­des del Tem­po­rada Alta , Grens­ge­val (El cas de la fron­tera), que es repre­senta demà dis­sabte al Tea­tre Muni­ci­pal de Girona (20.30 h). El direc­tor belga, un vell cone­gut del fes­ti­val; que ha par­ti­ci­pat fins a cinc vega­des en edi­ci­ons pas­sa­des, posa en escena un recull dels escrits que l’austríaca Elfri­ede Jeli­nek –l’últim Nobel de lite­ra­tura con­ce­dit a una dra­ma­turga– publica en el seu blog d’inter­net, actiu des de fa més de tres anys.

L’obra més política pre­sen­tada al fes­ti­val narra, bar­re­jant tea­tre i dansa, la posició d’Europa sobre els refu­gi­ats i la con­fron­tació social. Per una banda, per pre­sen­tar la història, els actors que hi par­ti­ci­pen encar­nen la mirada del con­ti­nent i, per l’altra, les figu­res dels balla­rins inter­pre­ten els refu­gi­ats que arri­ben a Europa. El mis­satge que pro­por­ci­ona el text està influ­en­ciat per la incor­po­ració, voluntària, del llen­guatge propi d’una tragèdia grega. Segons ha dit Guy Cas­si­ers, l’autora de l’obra “trans­forma les notícies que absor­beix de la tele­visió en un text de dife­rents veus per Europa” i cons­tru­eix un pro­jecte que es divi­deix en tres parts: la pri­mera, posant en situ­ació el vai­xell dels refu­gi­ats, la segona mar­cada per una con­fron­tació, un caos artístic, en el moment que els refu­gi­ats arri­ben a Europa i la ter­cera en què capta l’iso­lació dels refu­gi­ats que els espera a un futur incert.

El direc­tor ha vol­gut des­ta­car que l’autora del text fa ser­vir “la força del llen­guatge i el llen­guatge de la força” per fer veure com els mit­jans de comu­ni­cació i els polítics del moment mani­pu­len la infor­mació que es per­cep. El mun­tatge no pretén donar solu­ci­ons al pro­blema pre­sen­tat, però tam­poc mos­trar indi­ferència, sinó pro­vo­car un posi­ci­o­na­ment a l’espec­ta­dor. Amb la pro­jecció de pin­tu­res d’El Bosco, la par­ti­ci­pació de setze balla­rins i els pro­pis actors es busca tro­bar un diàleg ètic i artístic per un futur via­ble per Europa mar­cat per la justícia social.