aquest mes
David Castillo
Castellet televisiu
En el suplement d’aquest mes de desembre hem volgut posar èmfasi en el fenomen de les sèries televisives amb perspectiva, des de les que van marcar l’inici de les primeres generacions televisives fins a les que han estat referència per a les actuals. No hi ha dubte que la passió argumental ha desviat el tipus de públic que llegia novel·les cap a les sèries i el que era una moda ha esdevingut una realitat del consum massiu. En moltes llars o en els sopars d’amics i familiars, cada cop costa més escoltar comentaris sobre llibres, però la majoria segueixen sèries, i, en alguns casos, en són fanàtics. Hem volgut recollir aquesta realitat a través dels nostres periodistes, que s’han submergit en un fenomen que constata una nova manera d’observar la realitat. Durant els últims anys de la seva vida, l’enyorat J.M. Castellet, editor, antòleg i assagista de primera línia del segle XX, comentava amb les joves companyes editores del Grup 62 moltes de les sèries que consumia. Em va estranyar que el lector de Pla i de Marcuse i interlocutor d’alguns dels escriptors més importants de la seva època tingués aquesta afició, però vaig assumir que si ho feia el mestre era per una raó que havia de respectar. Per compensar els no creients en les ficcions televisives, us fem un bon tast de llibres de poesia i de literatura. Bon Nadal!
En els sopars d’amics i familiars, les converses són sobre les sèries