Villatoro guanya el Llull amb una novel·la sobre el Barça i les relacions de pare i fill
«Tenim un nom» narra el conflicte entre un home i el seu fill adolescent en el marc de la final de la Champions a París
El Barça ocupa un lloc important en la vida de moltes persones, fins i tot d'una manera molt íntima, i sovint és l'únic tema de conversa a la taula de les famílies quan ja no en queden d'altres. Sota aquesta premissa ha construït Villatoro Tenim un nom. L'obra guardonada amb el Ramon Llull utilitza el Barça com a teló de fons d'un drama familiar en què el protagonista, un periodista que ha estat durant anys treballant fora de Catalunya, torna a casa i es troba que el seu fill s'ha convertit en un adolescent i que ja no hi té gairebé res en comú. «Molts pares i fills no sabrien de què parlar si no fos del Barça», va explicar ahir l'autor. De la mateixa manera, el protagonista i el seu fill emprenen junts un viatge a París per veure la final de la Champions League del 2006, en la qual el Barça va guanyar l'Arsenal per dos gols a un.
Segons va avançar ahir Villatoro, en la novel·la apareixen personatges reals (Messi, Xavi, Eto'o, un Pep Guardiola que encara no és entrenador del primer equip) però amb un paper secundari, mentre que la trama de la història se centra en el pare i el fill i en tot allò que passa a la grada i als menjadors de casa des d'on es veu el partit.
Villatoro va deixar entreveure un paral·lelisme biogràfic llunyà en el viatge que va fer amb el seu mateix fill, el seu pare i el seu sogre per anar a veure la final de la Recopa que el Barça va jugar a Rotterdam, l'any 1997. Però el moment en què va veure que el Barça podia ser matèria literària va ser fa quatre anys, quan una editorial anglesa li va proposar un projecte, que no va reeixir, de publicar un llibre sobre la història del Barça com se n'han fet del Manchester i d'altres equips britànics. «Mentre treballava en aquest projecte, em vaig adonar que el Barça no es pot explicar bé sense recórrer a la narració», va dir l'autor. Després va venir la final de la Champions League a París, en la qual el barcelonisme tocava sostre, sortia als carrers en rues quilomètriques i celebracions mai vistes i ocupava de nou un espai central en la vida de molta gent.
Això sí: segons l'autor, el Barça no deixa de ser el pretext que li permet en la novel·la abordar un tema universal que ja ocupava bona part de les tribulacions literàries clàssiques: les relacions entre pares i fills. Ara bé, Villatoro ha fet front a aquest tema amb modèstia i sense ànim moralitzant: «No sé com eren les relacions entre pares i fills. Jo conec les meves, les d'ara.»
Preguntat si ha fet una novel·la masculina, Villatoro va confessar que en efecte la novel·la és una indagació sobre les relacions entre pares i fills, tot i que aquestes relacions no s'entenen sense el paper rellevant de les dones, de l'esposa, la mare, la filla, que segons explica Villatoro exerceixen un paper destacat en la història. El primer capítol, va avançar l'autor, l'encapçala er una cita del grup Manel. Concretament, de la cançó Captatio Benevolentiae, on els homes celebren que «de vegades, ens en sortim». Per explicar el to de la novel·la, Villatoro es va ajudar dels Manel i va dir que la història comparteix el sentit de les lletres d'aquest grup, les quals «parlen de gent normal que els passen coses normals i que s'expliquen des d'un punt de vista empàtic, positiu».
Realisme americà
Com a referents literaris més pròxims a la seva novel·la, Villatoro va citar el realisme americà, especialment John Carley i Richard Ford, autor aquest últim d'El periodista esportiu, que Villatoro va citar com a una de les obres que han inspirat Tenim un nom.
El premi Ramon Llull, que organitza conjuntament l'editorial Planeta i el govern d'Andorra, està dotat amb 90.000 euros, cosa que el converteix en el més generós de les lletres catalanes. El jurat d'aquesta edició el formaven Ester Arana, Leonello Brandolini, Isabel Escudé, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Roser Porta i Carles Pujol. El premi s'entrega des de l'any 1981 i ha servit tant per reconèixer obres d'autors ja consagrats dins les lletres catalanes, com ara Baltasar Porcel, Joan Perucho o Terenci Moix, com per descobrir nous valors, com Najat El Hachmi, que el va guanyar el 2008 amb L'últim patriarca. L'edició de l'any passat la va guanyar Carles Casajuana amb L'últim home que parlava català.
Ahir es va entregar el premi de la trentena edició en un acte al Palau Nacional d'Andorra que va presidir el cap de govern andorrà, Jaume Bartumeu. També va assistir a l'entrega el conseller de Cultura de la Generalitat, Jaume Tresserras, i representants del món cultural dels Països Catalans.