Tribut a l’impuls creatiu

L’actor Greg Sestero va publicar fa quatre anys The disaster artist, un llibre en què explica la seva relació d’amistat amb l’inefable Tomy Wiseau i, sobretot, com aquest el va embarcar en el rodatge de The room, una pel·lícula que, des de l’any 2003 en què va estrenar-se, es disputa amb les d’Ed Wood, sobretot Plan 9 from Outer Space, l’honor de ser considerada la pitjor de la història del cinema. Amb una història d’amor i d’infidelitats protagonitzada pel mateix Wiseau i Sestero, The room ha estat definida com una comèdia negra, tot i que no semblen clares les intencions humorístiques del seu director: sigui com sigui, des de la seva primera projecció, provoca una perplexitat hilarant entre els seus espectadors i s’ha convertit en un film de culte. El cas és que James Franco, encarnant ell mateix l’excèntric Wiseau, ha partit del llibre de Greg Sestero (interpretat per Dave Franco, un dels germans del director i també actor) per realitzar una pel·lícula amb un esperit semblant al d’Ed Wood (1994), encara que sense tanta brillantor com la que aleshores imprimia Tim Burton en les seves obres: hi ha una simpatia per un tipus rar que s’entossudeix a fer una pel·lícula en els marges de la indústria, de manera que l’impuls creatiu es valora per sobre del talent. Aquest mateix esperit fa que The disaster artist, que aborda el seu protagonista sense cinisme i a la vegada sense paternalisme, també inspiri una certa simpatia.

La proposta de James Franco, que va guanyar la Petxina d’Or a la millor pel·lícula aquest any a Sant Sebastià, té moments divertits. Tanmateix, el director a vegades sembla complaure’ns en les ocurrències absurdes derivades del personatge i algunes situacions poden fer-se repetitives fins a diluir-se la seva gràcia. També pot observar-se una certa descurança formal, però potser és una manera d’empatitzar amb la pel·lícula i el director que no deixa d’homenatjar.