L'últim tren d'en Quico

Un llibre refà el darrer viatge de Quico Sabaté abans de ser abatut

«En Fran­cesc Sabaté no va saber veure que el temps d'en Quico Sabaté era una figura extin­gida, i això va ser la seva per­dició.» Amb aquesta frase sin­te­titza Joan Ven­tura i Ballbé el final tràgic d'un dels mítics guer­ri­llers anar­quis­tes cata­lans, mort un 5 de gener d'ara fa 50 anys en un tiro­teig amb el cap del some­tent a Sant Celoni. Aquell epi­sodi posava fi a un peri­ple de nou dies que va por­tar Sabaté i qua­tre com­panys més a cre­uar els Piri­neus en una aven­tura sense èxit pos­si­ble que Ven­tura recull en el lli­bre Tren cor­reu 1.104, pre­sen­tat recent­ment a la seu del Con­sell Comar­cal del Pla de l'Estany, ins­ti­tució que ha donat suport a l'edició d'un lli­bre que explica una història on aquesta comarca és un dels esce­na­ris prin­ci­pals.

Joan Ven­tura ha pogut recons­truir, per mitjà d'entre­vis­tes amb tes­ti­mo­nis direc­tes, guiat per la comarca per Josep Sala, de Beuda, la ruta que va fer Quico Sabaté, acom­pa­nyat de Fran­cesc Conesa, Anton Mira­cle, Roger Madri­gal i Martín Ruiz, reve­lant alguns ama­ga­talls, vies de pas i llocs de sojorn inco­ne­guts fins ara excepte per aquells que van viure de pri­mera mà el pas dels qua­tre maquis.

El tre­ball explica amb un nivell sor­pre­nent de detalls i anècdo­tes el tra­jecte d'aquests cinc per­so­nat­ges i, morts els com­panys de viatge, l'última fugida de Quico Sabaté fins enfi­lar-se, a For­nells de la Selva, al tren cor­reu de Port­bou a Bar­ce­lona que dóna nom al lli­bre, amb un dramàtic relat dels 19 minuts que el fugi­tiu va tran­si­tar pels car­rers de Sant Celoni fins a tro­bar la mort.

En la pre­sen­tació del lli­bre, el seu autor va des­ta­car l'ide­a­lisme a ultrança del guer­ri­ller i l'acti­tud insu­bor­na­ble que el va por­tar a l'aïlla­ment i la mort com va pas­sar amb altres mites de la post­guerra com Cara­cre­mada o Mas­sana. Tan­ma­teix, Joan Ven­tura diu que aquests mites van ser en bona part ali­men­tats pel mateix fran­quisme, que pre­te­nia donar-los més importància de la que real­ment tenien per fer més valuós el fet que fos­sin eli­mi­nats per les for­ces de l'ordre. En aquest sen­tit, con­si­dera la fi de Sabaté com una de les grans «morts mediàtiques» del fran­quisme. «El fran­quisme va engran­dir tant el mite de Quico Sabaté que la Guàrdia Civil li tenia veri­ta­ble pànic quan, en rea­li­tat, anava pre­pa­rat amb arma­ment pràcti­ca­ment d'auto­de­fensa», con­clou Ven­tura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.