Les cassolades

L’agenda política acostuma a marcar els neologismes de l’any, i aquest 2017 no en podia ser l’excepció. Per això, el 23,8% de les persones que van participar en la tria del neologisme de l’any van decidir votar a favor del mot cassolada, que fins ara només apareixia al diccionari normatiu en el sentit de ‘menjar que s’ha cuinat d’un cop en una cassola’, i no amb el significat de ‘protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles’. Fins ara aquesta forma competia amb la de casserolada, que prové de casserola, que igual que cassola es tracta d’un vas rodó que serveix per guisar-hi menjar, però que, a diferència de la cassola, té mànec. Aquesta característica va fer que alguns mitjans de comunicació consideressin que la casserola era més apropiada per picar i fer soroll per protestar i d’aquí apostessin per la paraula casserolada. Ara, però, l’ús més generalitzat de cassolada ha fet que aquest terme triomfés enfront de casserolada, que tampoc està inclòs en el diccionari amb el sentit de protesta sorollosa.

En la votació, ha quedat en segon lloc l’expressió fer pinya (17,6% dels vots), un terme que també té molt a veure amb el poble català, i en tercera posició, feminicidi (13% dels vots), una paraula que lamentablement encara no figura al diccionari. Altres mots que eren candidats a convertir-se en neologisme del 2017 eren ciutat refugi (una ciutat que acull i ajuda persones refugiades), infusionar (immergir una infusió en aigua bullent), tòxic, -a (que pertorba altres persones i els impedeix que se sentin bé o siguin felices) i nòria (atracció de fira que consisteix en una gran roda giratòria), una paraula que de moment es considera un barbarisme (se n’ha de dir sínia o roda).

Altres neologismes relacionats amb el món polític que han competit altres anys per esdevenir paraules normatives han estat cupaire, indepe (per escurçar independentista, una de les paraules més llargues del diccionari) i sobiranisme.

Aquest és el quart any consecutiu que l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, juntament amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), organitza aquesta tria, en la qual aquest any han participat 5.600 persones.