Escriptura a pedaços

A la Fàbrica Lehmann de Barcelona es van reunir una nit de finals del 2015 una colla d’autors al voltant de Jordi Puig, editor de Comanegra, amb les mateixes intencions un xic obscures que dos-cents anys enrere tenia un altre grup d’amics que es va reunir al voltant del llac Léman un vespre de tempesta: escriure. Va ser així com va néixer Frankenstein, de Mary Shelley. Doncs bé, per commemorar aquesta novel·la fundacional, Puig va demanar als set escriptors convocats d’escriure un relat amb dues premisses: que tingués Barcelona com a escenari i s’inspirés parcialment en el nou Prometeu de Shelley. A més, havia de sortir un personatge, Francesc Castany, en totes les novel·les, que serien de tipus històric i estarien datades en els anys: 1818, 1888, 1929, 1968, 1992, 2014 i 2018. “Volíem fer un canovaccio, un terme procedent de la Commedia dell’Arte que designa un esquelet d’escriptura, l’objectiu era catalitzar obres amb pes”, explica Puig.

El resultat, la col·lecció Matar el Monstre, en la qual hi han participat Ada Castells, Susanna Rafart, Julià de Jòdar, Jordi Coca, Núria Cadenes, Mar Bosch i Miquel de Palol. “Vam fer la tria al més variada possible, amb homes i dones, d’edats diferents, però volíem autors que ja tinguessin un recorregut.”

“Treballar per encàrrec ha estat una experiència molt positiva”, comentava durant la presentació Castells, que ha encetat la sèrie amb La primavera pendent (ja a les llibreries). Es tracta de la història d’una dona que s’ha de fer càrrec de la fàbrica de teixits familiar. Per a Susanna Rafart, que s’ha inspirat en el fotògraf Antoni Esplugues per escriure La fugida d’Urània (sortida 7 de març), els “límits” imposats han estat més aviat un esperó per escriure una novel·la en què retrata “la Barcelona que es mostra lúbricament”.

Julià de Jòdar, que s’havia retirat de l’escriptura però el projecte el va picar, ha fet pivotar la seva novel·la Els vulnerables (sortida 7 de març) sobre la idea del superhome metal·lúrgic en una època en què l’eugenèsia era moda, “és una petita novel·la de costums, filosòfica, urbana, d’intriga i de personatges”. En clau política ha redactat Jordi Coca Els ulls dels homes mentiders (sortida 17 de maig) que té com a rerefons el Teatro de Guerrilla i transcorre parcialment a París, on el protagonista viu la “derrota” que va suposar el maig del 68. De la seva banda, Núria Cadenes, per a qui l’encàrrec era molt “bèstia”, s’ha fixat en “l’altra Barcelona dels Jocs Olímpics” a Secundaris (sortida al setembre), que passa al Turó de la Peira –el seu barri d’infància–, l’hospital Clínic i la presó de Wad Ras. “Dona voltes a la idea de Frankenstein que vas deixant que la casa s’enruni i després et lamentes.”

Per acabar, Mar Bosch, a Vindràs amb mi després del diluvi (sortida al setembre) presenta una novel·la “amb algun monstre físic vivent format de diferents pedaços”, i Miquel de Palol, a Angèlica i Rafel (sortida per Nadal), trama una història d’espionatge en què “el superjò s’ha transformat en l’antijò”.

Totes les obres, que s’han escrit simultàniament, es poden llegir de forma independent, si bé comparteixen aquest misteriós personatge que viu 200 anys i que les travessa. “La gran novel·la sobre Barcelona del segle XXI només pot ser polifònica o no serà”, argumentava Francesc Ardolino, responsable també de la criatura. Amb aquesta sèrie Comanegra inicia una línia de ficció, i calcula publicar uns vuit títols a l’any.