Fonamental

A la foto­gra­fia que ens ha cedit Magí Sunyer podem veure Maria Aurèlia Cap­many –que avui pro­ta­go­nitza el suple­ment– i el seu com­pany, Jaume Vidal Alco­ver, amb un whisky carac­terístic. Tots dos van ser col·labo­ra­dors del diari durant èpoques i figu­res fona­men­tals de la lite­ra­tura cata­lana. Men­tre el Jaume era un eru­dit, la Maria Aurèlia va repre­sen­tar un estímul per a tots els que la vam conèixer. Era una per­sona dúctil i alhora amb caràcter, ten­dra i eficaç, que vivia en un món d’homes i sabia posar-los ferms. Va acon­se­guir, fins i tot, man­te­nir el par­tit soci­a­lista en equi­li­bri en moments també difícils, més difícils que els actu­als, en la sor­tida de la dic­ta­dura. El par­tit des­di­bui­xat i des­ba­lles­tat actual neces­si­ta­ria figu­res com la Maria Aurèlia, que no era pre­ci­sa­ment una líder sinó una tre­ba­lla­dora incan­sa­ble. Li hem vol­gut retre un home­natge més enllà de la plaga de cen­te­na­ris d’escrip­tors en aquest any dels anys dels ani­ver­sa­ris. La Maria Aurèlia va estar vin­cu­lada a mol­tes dis­ci­pli­nes i va viure immersa en la cul­tura des del cau fami­liar a la Ram­bla de Bar­ce­lona. M’agrada recor­dar-la a la Vir­reina o a Tar­ra­gona, sem­pre enco­ma­nant ener­gia, mai vic­ti­mista, ni quan el càncer la venir a bus­car. Alguns mise­ra­bles l’han vol­gut qüesti­o­nar, però la Maria Aurèlia era única, un far.

Maria Aurèlia Cap­many era única, un far