Música

“Aquest disc soc jo”

Alverd Oliva, músic figuerenc de llarga trajectòria, publica el seu primer disc en solitari, ‘Fusta de cor’, obra “orgànica i de casa” que presenta el dia 12 al Sunset

El músic figuerenc Alverd Oliva té 37 anys i en fa almenys uns 20 que es dedica a la música. “Sí, he fet uns quants bolos”, afirma aquest home d’aspecte nòrdic, però hereu de pagesos empordanesos, com el seu avi de Vilanant, tan ros com ell. Durant la seva carrera, Oliva ha tocat amb molts grups: últimament, fent versions de Marley amb els Wireless de Natxo Tarrés, i apropant el rock dur als més joves amb Heavy per Xics, però també donant suport al cantautor Joanjo Bosk en alguns dels seus projectes. I ara, finalment, Alverd Oliva ha publicat el seu primer disc en solitari, Fusta de cor ( Segell Microscopi ), un treball en què, com tot a la seva vida –viu en una casa a prop de Cassà, amb hort i gallines–, conflueixen “música i natura”. Fins i tot el seu nom artístic, Alverd Oliva, reforça aquesta dualitat.

Oliva presentarà Fusta de cor el dijous 12 d’abril al Sunset Jazz Club de Girona (22 h, 6 euros), acompanyat per Albert Dondarza, violí; Pere Martínez, contrabaix, i Edgar Casellas, violoncel. Són alguns dels músics que van gravar el disc, juntament amb el bateria Dídac Fernández, el pianista Fer Tejero i, completant el quartet de corda que sona a Content i M’escou –“dos temes contraris”–, Maia Kanaan (viola) i Naeon Guim (violí). A més, Xarim Aresté toca la guitarra a Esgarrapat, “un blues curiós i supercatalà”. Els arranjaments de corda de Content, el primer single del disc, són de Pep Soler.

“Tenia ganes de dir la meva i de governar tot el procés creatiu. I acostumat a treballar en bandes, ara he flipat podent donar forma a les meves pròpies cançons. Aquest disc soc jo, tot i que evidentment els músics que hi han participat també han aportat coses”, explica Oliva, que celebra ara els seus tres anys com a cantautor: l’edat que, més o menys, té el nen rosset que apareix a la metafòrica portada del disc, creada per Xavi Olmos. “Ha estat tot un procés: et trobes a tu mateix, les frustracions, les alegries... Com si fos un llarg embaràs musical.”

“Aquest és un disc autèntic, molt orgànic i de casa. De fet, el vam gravar literalment a casa, perquè visc a la masia del tècnic de so, Carles Xirgo, que hi va portar els aparells, i després vam fer la mescla als estudis 44.1. Però el fet de gravar les cançons a casa –a part que en algun tema se sent el gos o la gata– reforça que tot el disc sigui molt interior: he anat a buscar l’essència de les cançons, perquè m’agraden les coses simples, però molt profundes”, explica Oliva sobre la gestació d’un disc en què, com suggereix el seu títol, Fusta de cor, “anàvem a la recerca d’un so de fusta, amb ingredients acústics i naturals, sense electrònica”. També en les lletres tot són emocions interiors i molt reals: “L’amor cap als altres i cap a un mateix, com a la cançó Al teu costat, un tema d’amor costumista, sense Disney ni fades; el dolor de M’escou, la incertesa d’El temps dirà, la recerca de l’alegria a Content, una cançó que vaig escriure un dia que em sentia fatal.” A més dels vuit temes propis, hi ha una versió de Coral·lí, d’Adrià Puntí, que l’Alverd ha convertit en una espècie de cançó de bressol. “Ell l’ha escoltat i li ha agradat molt”, diu Oliva. Fins ara músic i poeta per separat, ara ha sumat aquests dos mons a Fusta de cor. “Amb aquest disc he iniciat un camí que vull continuar.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]