Amor a Víctor Català
La declaració d’amor més absoluta és llegir-la. Però escoltant-ne fragments dels últims contes, escrits a la ratlla dels vuitanta anys, se’n retroben aspectes que reenamoren, com aquell feminisme, alè transformador (ara en diríem que apodera) i que allibera Mila. Perquè definir-la com l’escriptora de Solitud (1905) és posar límits a l’obra narrativa completa de l’escriptora escalenca, una immensitat literària, que fa pensar que no se l’ha llegida prou.
L’editorial Club Editor va fer, dijous al vespre, la seva particular declaració d’amor a Víctor Català en forma de recital, a la sala La Planeta de Girona. Una estrena única i un format irrepetible, tal com explicava l’editora Maria Bohigas, en finalitzar la sessió. D’aquesta manera, Club Editor presentava el primer volum de Tots els contes, escrits per l’escriptora Caterina Albert (1869-1966), amagada en un món d’homes amb el pseudònim de Víctor Català. L’editorial s’ha proposat la publicació, en quatre volums que aniran sortint al llarg de dos anys, de la immensitat literària de Víctor Català; més de dues mil pàgines.
L’amor a un dels nostres clàssics més maltractats es va veure en tast curt, d’una hora escadussera, en un vespre bonic i “lliure”, va recalcar l’editora Maria Bohigas en la benvinguda. Just una hora abans, la justícia alemanya havia deixat en llibertat el president Puigdemont. L’actualitat –present des de fa mesos amb les cadires buides, reservades als auditoris i les sales de concert i amb els llaços grocs penjats als pits dels homes i les dones– es recorda també rellegint Víctor Català. “És pràcticament una manera de cuidar-se davant d’una situació política i d’un món, d’una Europa, d’una democràcia, que se’ns està enfonsant”, recalcava Blanca Llum Vidal, en un dels parlaments inicials, que va enamorar els presents. Albert Prat i i David Planas van recitar un fragment de Diàleg prismàtic. També es va sentir L’Aleixeta, Lenín i La jove. amb les veus de Meritxell Yanes i Cristina Cervià. Però va ser amb el diàleg entre Júlia Terricabras i Núria Bazaga en relació a La jove –una conversa propera, una mirada contemporània al conte, que conclou amb un crit ferm de “Víctor Català era feminista”– que la declaració d’amor va ser incondicional.
