“Volem que la gent estimi la màgia i la consideri un art en majúscules”

Sumem un dia i una gala internacional més. El dia de més és per situar un espectacle que l’any passat no ho estava i va agradar molt, com és la Gala Internacional de Prop. El Sopar Màgic passa de divendres a dijous i fem una inauguració especial, que no s’havia fet, amb un dels millors tiradors d’arc del món, David García, que és tonenc. També explicarem d’on prové la màgia, de com va néixer dels rituals ancestrals de tribus prehistòriques, reflectint-ho en el disseny del cartell i posant una sèrie d’elements per entendre que la màgia ve de moltes arts: del teatre, el clown, la dansa, etc.

Exacte. Cada any intentem tenir un padrí conegut i ell fa un ritual quan canvia de personatge: se l’ha d’imaginar, s’ha de vestir, maquillar i que el públic el rebi i l’entengui. La transformació en una altra persona és màgia. Va acceptar de seguida i, a més, ha après trucs amb cartes i n’hi estic ensenyant d’escena que farà en el Sopar Màgic.

Com en tot, costa molt. Jo m’hi puc dedicar després d’onze anys de sembrar molt. També és veritat que tinc una filosofia de màgia no tradicional, molt d’actor. He creat el mètode de teatre màgia, que d’altres practiquen, i fa cinc anys que n’estic escrivint un llibre que el més que ve es publicarà. Si m’hagués dedicat a la màgia tradicional potser hauria viscut abans d’aquest món.

Jo soc molt crític. Està bé i malament. Bé perquè comença a canviar i es comença a entendre que s’ha de modernitzar, però el que està malament és que el públic ha avançat més que la màgia. Ha entès que hi ha un truc, un artifici, i ja no emociona tant. No pot ser que la frase típica després d’un espectacle sigui “he rigut molt”. Per això em centro en el teatre màgia, que toqui totes les emocions i que no sigui fer un joc darrere l’altre, que els doti de significat, una història, un fil conductor.

Fa tres anys ja feia temps que em voltava pel cap fer alguna cosa, però no sabia si a Tona, Vic; si amb teatre, circ o de tot una mica. Després de voltar per festivals de tot tipus a tot el món i agafar cosetes, va acabar explotant la idea quan vaig actuar en el Festival Internacional de Màgia de Besalú. Conec els organitzadors, som bons amics, i els vaig preguntar com ho feien. Amb les idees que vaig recollir de festivals d’Avinyó, Tolosa i Stuttgart vaig presentar el projecte a l’Ajuntament, que el va agafar amb molt entusiasme.

Ha estat brutal. Ens ha explotat un èxit a la cara i no estàvem preparats. Humilitat davant de tot. No pensava que aniria tan bé, ja que jo volia fer un festivalet. El primer any, amb pluja, 4.000 persones; el segon, unes 6.000 o 7.000, i aquest any volem continuar pujant... Sense passar-nos.

No vull que creixi gaire més perquè sortirà de mare. Som un equip gran, però demana molt... L’any que ve farem una cosa, que no desvelaré, que el farà encara més internacional. Però allà ens quedarem.

Am aquest estil propi, potser és dels únics a Espanya. El de Torroella de Montgrí, que és dels més coneguts del sud d’Europa, ara per les retallades no tindrà el mateix pressupost, uns 150.000 euros, el doble del nostre, i feien 200 espectacles. Allà es perd la qualitat, es difumina i el 80% és màgia normaleta. Al de Tona el 80% d’espectacles són l’hòstia i el 20% és màgia per donar suport als que pugen. Nosaltres no volem fer gaires espectacles, sinó que la gent estimi la màgia i la consideri un art en majúscules. I la majoria de festivals són per als propis professionals i el nostre és més per al profà que per al professional.

Els coneguts són Jorge Blass, que va vendre un truc a David Copperfield i és un alumne fetitxe de Juan Tamariz, i Shado, que li va anar molt bé en el programa Got talent Espanya. Però hi ha altres grans noms màgics, molts premis mundials com ara Héctor Mancha, Mario López, el Duo Kybalion, Jaime Figueroa, el Mag Edgard, Brando & Silvana, el Mag Ramó, que va guanyar el concurs de l’Aparador de Mags de l’any passat... I ajuntant arts afins i rituals tenim itinerari de clowns, de màscares, hi ha una gala infantil.

Sí, Norbert Ferré, que va venir a la primera edició, que és un dels millors del món pel conjunt de la teatralitat i de clown que expressa i una tècnica brutal en manipulació de pilotes, cartes, etc.