Teatre

JORDI DURAN

DIRECTOR ARTÍSTIC DE FIRA TÀRREGA, QUE ACABA DE PRESENTAR EL VUITÈ SUPORT A LA CREACIÓ

“Els festivals públics han de fer arts de carrer per arribar a tothom”

La programació de residències artístiques de Fira Tàrrega, amb dotze companyies, actualitza la mirada sobre el carrer. Després de l’1 d’octubre, espai de lluita, reivindicació i resistència

Fira Tàrrega engega una nova edició del pro­grama Suport a la Cre­ació, amb dotze com­pa­nyies naci­o­nals i inter­na­ci­o­nals que fan residència artística a la ciu­tat. En què con­sis­teix el pro­grama?
Acom­pa­nyen com­pa­nyies en l’ater­ratge al mer­cat con­ven­ci­o­nal. Posem l’experiència, ofi­cina i pro­fes­si­o­nals de la fira al seu ser­vei. També tenen un lloc on estar-se gratuïtament durant la residència, poden fer l’assaig al lloc que dema­nen i reben una petita apor­tació econòmica. La ciu­tat és ami­cal quant a dei­xar una teu­lada, un pati, uns altres espais per a exhi­bició. Es pre­para, es posa a prova i s’assaja l’obra.
Quin és el balanç del pro­grama per a la fira i les com­pa­nyies?
El pro­grama engega el 2011 i era una de les potes que vaig pre­sen­tar i tenia a veure amb una volun­tat de reor­de­nar i de donar pro­fun­di­tat al pro­grama de residències, que s’havia enge­gat amb el Labo­ra­tori. Tenia la sen­sació que la fira no s’adreçava a la ciu­tat, sinó que anava en una altra línia. Amb la posada en marxa del pro­grama bus­quem fer un pro­jecte més per­me­a­ble, que escolti crítica­ment. Volíem que la paraula de l’altre entrés a fira i que, més enllà dels qua­tre dies, la fira formés part del pro­jecte cul­tu­ral de la ciu­tat. Per a la comu­ni­tat artística ha estat clau perquè el mate­rial que estre­nen a fira arribi a bon port. El car­rer és un espai can­vi­ant i difícil, i demana pro­var-lo moltíssim. Aquests mate­ri­als artístics arri­ben ja cuits a fira, pre­pa­rats per poder afron­tar un mer­cat molt exi­gent.
Què hi veu­rem enguany?
De les dotze com­pa­nyies par­ti­ci­pants, n’hi ha dues que no es veu­ran a la ciu­tat: Mumu­sic Cir­cus, perquè ja s’ha vist a la Mos­tra d’Igua­lada –on hem fet un asses­so­ra­ment–, i la Vero Cen­doya, que farà la residència al Regne Unit. Volem apro­fun­dir en el tre­ball amb les per­so­nes amb diver­si­tat fun­ci­o­nal, i la seva peça se cen­tra en l’autisme. Les altres deu peces les ani­rem ense­nyant en els pro­pers mesos. Les com­pa­nyies deci­dei­xen on i quan volen ense­nyar la seva feina. De vega­des, al públic –fins i tot al pro­fes­si­o­nal– li costa assi­mi­lar que és un assaig. Estem acos­tu­mats a jut­jar, però és més difícil fer una pro­jecció per enten­dre que el què estàs veient encara no està aca­bat.
Al llarg d’aquests anys, qui­nes com­pa­nyies s’han situat millor al mer­cat gràcies al pro­grama?
Hem gene­rat un bon plan­ter i ha cres­cut bé. Tenim noms gros­sos i seria injust que ens poséssim la meda­lla sols a Fira Tàrrega. Hi ha fes­ti­vals amb actius i pas­sius, i el nos­tre pas­siu era que no tenim capa­ci­tat de pro­ducció com un Grec o un Tem­po­rada Alta. El nos­tre gran actiu, que no tenen altres espais, és el risc. I no em refe­reixo a arris­car-se per arris­car-se, sinó a donar opor­tu­ni­tats de qua­li­tat per tal que pas­ses­sin coses. Estic fart de pas­se­jar-me per llocs i veure com es jutja la pro­ducció aca­bada. I si no ho està, a casa nos­tra som molt poc gene­ro­sos amb l’artista. Un espec­ta­cle no s’acaba mai, evo­lu­ci­ona i hem de saber veure i espe­rar. A Tàrrega, ens hem arris­cat amb gent que no té encara un lloc en el mer­cat con­ven­ci­o­nal. Cal veure què pot ser la peça i on pot arri­bar l’artista, perquè a més hi ha molt diner públic inver­tit. Al pro­grama han fet residència com­pa­nyies i artis­tes com Ani­mal Reli­gion, Insec­totròpics, Joan Català, Íntims Pro­duc­ci­ons o Carla Rovira, entre altres.
Aquest risc també enri­queix el públic, tot mos­trant-li els pro­ces­sos de cre­ació. És un objec­tiu del pro­grama també?
Sí, però el públic ve après de casa. El que hem de fer és tro­bar les eines per arri­bar-hi, però a través d’aques­tes experiències es valora la tasca de l’artista. Entens com tre­ba­lla, i n’apre­cies l’apor­tació al país i al mer­cat, el que genera la indústria cul­tu­ral.
Si ara posés un termòmetre a les arts escèniques de car­rer, com les tro­ba­ria?
S’han apa­gat mol­tes llums, hem pas­sat uns anys molt com­pli­cats i ara toca recu­pe­rar pres­su­pos­tos públics. Ajun­tar-nos en la xarxa de la Pla­ta­forma de les Arts de Car­rer és un prin­cipi impor­tant per anar a més. Hem d’enten­dre que les arts de car­rer són patri­moni, medi­ter­raneïtat, motor de negoci, que par­len de nosal­tres aquí i arreu. Con­ti­nuem venent més fora que aquí. Els tea­tres públics lon­di­nencs pro­gra­men arts de car­rer per la tem­po­rada d’estiu. A Bar­ce­lona, encara és hora que hi girin la cara. Els fes­ti­vals públics han de repre­sen­tar la tota­li­tat de l’escena i fer car­rer perquè és la forma que l’acti­vi­tat artística arribi a tot­hom. La nos­tra pro­gra­mació per al 2018 és una relec­tura de l’espai públic des de la dar­rera actu­a­li­tat. L’1 d’octu­bre trenca tota una manera de fer i inten­si­fica un ús de resistència, rei­vin­di­cació i lluita al car­rer. No estem poli­tit­zant res, però la fira no pot que­dar al marge de la rea­li­tat. Avui dia, la bellesa rau en l’hones­te­dat. Els artis­tes volen con­nec­tar-hi i aquesta neces­si­tat em dona espe­rança.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia