Teatre
JORDI DURAN
DIRECTOR ARTÍSTIC DE FIRA TÀRREGA, QUE ACABA DE PRESENTAR EL VUITÈ SUPORT A LA CREACIÓ
“Els festivals públics han de fer arts de carrer per arribar a tothom”
La programació de residències artístiques de Fira Tàrrega, amb dotze companyies, actualitza la mirada sobre el carrer. Després de l’1 d’octubre, espai de lluita, reivindicació i resistència
Fira Tàrrega engega una nova edició del programa Suport a la Creació, amb dotze companyies nacionals i internacionals que fan residència artística a la ciutat. En què consisteix el programa?
Acompanyen companyies en l’aterratge al mercat convencional. Posem l’experiència, oficina i professionals de la fira al seu servei. També tenen un lloc on estar-se gratuïtament durant la residència, poden fer l’assaig al lloc que demanen i reben una petita aportació econòmica. La ciutat és amical quant a deixar una teulada, un pati, uns altres espais per a exhibició. Es prepara, es posa a prova i s’assaja l’obra.
Quin és el balanç del programa per a la fira i les companyies?
El programa engega el 2011 i era una de les potes que vaig presentar i tenia a veure amb una voluntat de reordenar i de donar profunditat al programa de residències, que s’havia engegat amb el Laboratori. Tenia la sensació que la fira no s’adreçava a la ciutat, sinó que anava en una altra línia. Amb la posada en marxa del programa busquem fer un projecte més permeable, que escolti críticament. Volíem que la paraula de l’altre entrés a fira i que, més enllà dels quatre dies, la fira formés part del projecte cultural de la ciutat. Per a la comunitat artística ha estat clau perquè el material que estrenen a fira arribi a bon port. El carrer és un espai canviant i difícil, i demana provar-lo moltíssim. Aquests materials artístics arriben ja cuits a fira, preparats per poder afrontar un mercat molt exigent.
Què hi veurem enguany?
De les dotze companyies participants, n’hi ha dues que no es veuran a la ciutat: Mumusic Circus, perquè ja s’ha vist a la Mostra d’Igualada –on hem fet un assessorament–, i la Vero Cendoya, que farà la residència al Regne Unit. Volem aprofundir en el treball amb les persones amb diversitat funcional, i la seva peça se centra en l’autisme. Les altres deu peces les anirem ensenyant en els propers mesos. Les companyies decideixen on i quan volen ensenyar la seva feina. De vegades, al públic –fins i tot al professional– li costa assimilar que és un assaig. Estem acostumats a jutjar, però és més difícil fer una projecció per entendre que el què estàs veient encara no està acabat.
Al llarg d’aquests anys, quines companyies s’han situat millor al mercat gràcies al programa?
Hem generat un bon planter i ha crescut bé. Tenim noms grossos i seria injust que ens poséssim la medalla sols a Fira Tàrrega. Hi ha festivals amb actius i passius, i el nostre passiu era que no tenim capacitat de producció com un Grec o un Temporada Alta. El nostre gran actiu, que no tenen altres espais, és el risc. I no em refereixo a arriscar-se per arriscar-se, sinó a donar oportunitats de qualitat per tal que passessin coses. Estic fart de passejar-me per llocs i veure com es jutja la producció acabada. I si no ho està, a casa nostra som molt poc generosos amb l’artista. Un espectacle no s’acaba mai, evoluciona i hem de saber veure i esperar. A Tàrrega, ens hem arriscat amb gent que no té encara un lloc en el mercat convencional. Cal veure què pot ser la peça i on pot arribar l’artista, perquè a més hi ha molt diner públic invertit. Al programa han fet residència companyies i artistes com Animal Religion, Insectotròpics, Joan Català, Íntims Produccions o Carla Rovira, entre altres.
Aquest risc també enriqueix el públic, tot mostrant-li els processos de creació. És un objectiu del programa també?
Sí, però el públic ve après de casa. El que hem de fer és trobar les eines per arribar-hi, però a través d’aquestes experiències es valora la tasca de l’artista. Entens com treballa, i n’aprecies l’aportació al país i al mercat, el que genera la indústria cultural.
Si ara posés un termòmetre a les arts escèniques de carrer, com les trobaria?
S’han apagat moltes llums, hem passat uns anys molt complicats i ara toca recuperar pressupostos públics. Ajuntar-nos en la xarxa de la Plataforma de les Arts de Carrer és un principi important per anar a més. Hem d’entendre que les arts de carrer són patrimoni, mediterraneïtat, motor de negoci, que parlen de nosaltres aquí i arreu. Continuem venent més fora que aquí. Els teatres públics londinencs programen arts de carrer per la temporada d’estiu. A Barcelona, encara és hora que hi girin la cara. Els festivals públics han de representar la totalitat de l’escena i fer carrer perquè és la forma que l’activitat artística arribi a tothom. La nostra programació per al 2018 és una relectura de l’espai públic des de la darrera actualitat. L’1 d’octubre trenca tota una manera de fer i intensifica un ús de resistència, reivindicació i lluita al carrer. No estem polititzant res, però la fira no pot quedar al marge de la realitat. Avui dia, la bellesa rau en l’honestedat. Els artistes volen connectar-hi i aquesta necessitat em dona esperança.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.