“El nostre exemple a seguir és el Festival d’Angulema”

Sí, i que va començar de petit; estic parlant dels temps d’edicions Vértice. I ara he arribat a un punt que tinc una col·lecció de trenta mil còmics!

Si, estan tots en fundes, però ara mateix els tinc dins de caixes molt ben guardats, però no tinc un espai on poder-los tenir. Això ja és un vici, la veritat.

Com és lògic, jo anava a la fira del còmic que es feia a Torroella de Montgrí. I quan vaig veure que es deixava de fer, pels motius que fos, ja m’ho vaig plantejar. La idea va sorgir en paral·lel amb Girocòmic, que es fa a l’octubre. I, la veritat, fantàstic! Com més siguem, millor i més ve ens ho passarem. Però vaig seguir amb la idea. I aquest any em vaig decidir. Tinc la sort de conèixer molta gent del món del còmic, amb alguns amb els anys ens hem fet amics, i gent del poble, professors i nois que volien col·laborar. Estic molt content de la resposta, la veritat.

Amb la col·laboració de Fecotur, que va creure en el projecte, la idea és que la fira es vagi ampliant en futures edicions. Pensem que aquesta, la primera, és molt modesta, s’ha fet amb molt poc pressupost i tenint clar que venim del Saló del Còmic de Barcelona. El meu model és el Festival del Còmic d’Angulema. D’aquí que a Palamós ja s’hagi plantejat des de la primera edició com una fira al carrer. Aquesta, si vol, és la meva utopia. La ciutat d’Angulema, a l’Estat francès, és tota una població que es bolca en el còmic. I penso que a Palamós tenim un lloc perfecte per fer-ho. Tenim molts espais, racons, on ens podem permetre fer créixer en metres quadrats la fira; la part de l’avinguda Catalunya, on l’hem fet aquest any, però també el nucli antic, el passeig, entre altres llocs. Tenim espais que poden anar molt bé per a segons quin tipus de còmic, com ara l’històric, per posar un exemple. La idea és créixer una mica cada any. I, amb això, ja estaríem molt contents.

Es pot dir que vaig ser dels primers frikis!

Sí. En aquella època vaig descobrir els còmics que editava edicions Vértice, que va publicar els primers Spiderman, els quals la gent ni coneixia. A més, i era molt curiós, el format dels EUA no era el mateix que el d’aquí! Quan un és petit ni ho veu. Adaptaven la vinyeta a un altre format!

Sí, als EUA eren en color! Em vaig engrescar molt. Llavors ja vam entrar a l’època de Toutain, amb les revistes 1984, Cimoc o Comics Internacional. Era un món molt atractiu, amb grans històries fetes per grandíssims il·lustradors de terror, història o ciència-ficció.

Sí, gràcies a aquesta afició he tingut l’oportunitat de conèixer professionals com ara Esteban Maroto, que ens ha fet el cartell de promoció d’aquesta primera edició de la fira. L’altre dia vaig estar amb ell i amb Ray Thomas, que és un gran guionista i editor... no cal dir que vaig aprofitar per fer-me una foto amb en Thomas!

I Maroto va acceptar fer el cartell. Un luxe. És una persona a qui li agrada molt dibuixar, de fet és el seu món.

Sí, i com li comentava, el més fort és que no els tinc ni arxivats amb un odre. Els tinc en bosses, en caixes, molt ben guardats.

Sí, la veritat. Quan em jubili serà el moment perquè és molta feina. Sap que la meva col·lecció té una gran utilitat?

Doncs que a dibuixants, com ara Esteban Maroto, els permet recuperar vells còmics, com ara els que els havia editat Toutain. De molts d’aquests, no només no tenen els originals, sinó cap còmic editat. Jo els hi escanejo i així poden recuperar una mica la seva obra, com per exemple també passava amb l’editorial Bruguera.... D’aquesta s’explica que donaven tant de valor als originals que, un cop editats, aquests estaven tirats pel terra a les oficines de l’editorial. Eren altres temps! Molts dels seus treballs es van publicar a Zona 84 i en molts des casos ell ni els recorda, especialment perquè molts autors n’han editat moltíssims i no només a l’Estat, sinó als EUA.