“Hi ha un projecte fet per crear una escola de ceràmica a Sant Julià”

Era un poble terrisser. Al segle XVII n’hi havia 32 i un dels objectes típics que feien, a més d’olles i cassoles, era el tupí i ho exportaven a tot Catalunya i, fins i tot, al sud de França. Per això en alguns llocs es coneix encara com a Sant Julià de les Olles. El tupí és un recipient d’una nansa on s’hi posava llet o vi calent i que les senyores portaven als pastors i pagesos que estaven tot el dia a la muntanya. Als habitants d’aquí, de forma irònica els diuen els tupinots. Quan va sortir l’acer inoxidable els terrissers van anar plegant fins que en va quedar un, en Joan Capdevila, i abans de morir, quan vaig entrar de tècnica de Turisme a l’Ajuntament, l’alcalde i el regidor em van dir que els agradaria tornar a fer renéixer aquesta tradició al municipi.

En Joan Capdevila era el jutge de pau i ja no es dedicava a fer de terrisser. Teníem el seu llegat, que va donar al museu d’Oristà perquè aquí no tenim museu, però havíem de veure com ens organitzàvem perquè no volíem fer una fira perquè sí. Vam anar al Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) de Catalunya i a l’Associació de Ceramistes de Catalunya per assessorar-nos, el primer any ens van donar una subvenció i llavors va néixer. Però en Capdevila es va morir mentre fèiem el procés el 2008 i l’any que la vam inaugurar vam fer-li un concurs de ceràmica d’homenatge. Al cap de quatre anys vam veure que era com tots els concursos de ceràmica de les fires, donàvem dos premis de ceràmica i un de terrissa, i les peces màxim s’exposaven el dia de la fira i es quedaven al magatzem. No tenia gaire sentit. Ens vam reunir experts en ceràmica de Barcelona, professors d’escoles d’art, del CCAM i emprenedors per donar-li la volta i vam crear el projecte Innovació i Tradició agregat al concurs, que es continuava dient Memorial Capdevila. La idea era buscar cada any una temàtica, ja fos de coses de la llar, d’herbes remeieres, d’aviram, de coses del camp o de la construcció, que abastés la terrissa i la ceràmica, i agafar una peça antiga i transformar-la en un objecte modern. I ara, amb l’ajuda de l’agència d’emprenedoria Creacció, volem que aquests productes puguin arribar a comercialitzar-se.

Ara hem fet un vídeo especial dels deu anys. L’evolució més important és la del concurs que t’he explicat i, a més, fem conferències, audiovisuals, presentacions de llibres de ceramistes –enguany El bol de gres, del ceramista Eugeni Penalva–, projeccions de documentals, com el que projectarem de Terra, Ignis i mar de fang de la ceràmica de Miquel Barceló... Cada any hem introduït coses. Enguany fem una exposició amb tot de peces de Joan Capdevila. En fa sis vam introduir la gastronomia vinculada a la terrissa, perquè també hi ha molt potencial, amb la mostra de cuina local el Mos del Tupí. L’any següent vam incorporar el concurs de cuina vilatortina de cassola de terrissa, que enguany serà de cuina de pollastre. Fa tres anys hi vam introduir el concurs de pintura ràpida, que abans es feia per les caramelles, i un torneig de bàsquet.

La més significativa és que volem celebrar els deu anys amb una fira més participativa, que el públic pugui deixar la seva empremta a la fira. Per això farem un mural gegant a la plaça de l’Ajuntament per construir el logotip de la fira, que són tres tupins de tres colors, amb les rajoles que podran personalitzar. Si queda bé courem les peces i les col·locarem en un lloc del poble i, si no queda bé, serà efímer i anirem filmant com els elements el deterioren. Hem introduït diversos concursos, farem unes rutes guiades, com la de les cases de l’arquitecte Miquel Pallàs. També hi haurà espectacles relacionats amb la ceràmica que fan companyies exclusivament pensades per a la fira, ja que per primer cop també l’allarguem a la nit. L’espectacle itinerant La pluja, l’aigua, la terra i el fang, de la companyia teatral Artristras, i l’espectacle piroteatral nocturn Ikebana of fire, de la companyia Fanglina, on la gent podrà deixar desitjos. A més vindrà un ceramista, que és músic, que dirigirà la gent del públic que vulgui participar en un concert fet amb testos.

Depèn del temps sempre, però ens movem entre els 3.000 i els 5.000 visitants.

No només l’hem de conservar, sinó que ha de servir de pont per tornar a engegar la ceràmica a Sant Julià. Hi ha un projecte fet per muntar una escola de ceràmica i només falta trobar el local adequat, perquè no té sentit fer una fira un cop a l’any i res més. S’ha de crear alguna cosa perquè els nens puguin seguir la tradició de la ceràmica, lligant-ho amb la innovació.