Arts escèniques

RUT MARTÍNEZ

DIRECTORA DEL DANSÀNEU, EL FESTIVAL DE CULTURES DEL PIRINEU

“Expliquem el territori a través de l’experiència cultural”

El festival Dansàneu estrena espais i s’obre a la producció d’espectacles. Atrau forasters, però la prioritat és fer valer el propi patrimoni a ulls dels veïns de les Valls d’Àneu

El Dansàneu emparellarà, entre el 30 de juny i el 8 de juliol, cultura i territori. Organitzat pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu amb el suport de la conselleria de Cultura i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà, aquesta 27a edició incorpora nous espais. Quin és l’esperit del festival?
Actualment, està centrat en l’exhibició. Marida la dansa tradicional i contemporània, la música i el patrimoni arquitectònic i natural. Es celebra en diferents espais, la majoria patrimonials als municipis aneuencs d’Esterri d’Àneu, Alt Àneu, Espot i la Guingueta d’Àneu, i en els seus diferents pobles.
Una part remet als orígens del festival i a crear arrels comunitàries mitjançant l’apartat ‘Danses Vives’. En què consisteix?
Neix de les conselleries d’Ensenyament i Cultura, que ens demanen que ens sumem a aquest programa pilot, iniciat enguany. La Generalitat ha anat a buscar llocs on ja es fa formació en dansa: per exemple, a les Preses o a l’escola de jota de Tortosa. En el cas del Dansàneu, la nostra tradicional Setmana de Danses a les Escoles enguany esdevé aquest projecte. La diferència és que ara hi ha un formador que ensenya el professorat, i al seu torn, els professors ensenyen els alumnes. Aquests dies, s’ha fet el coneixement directe de les danses que s’han ballat tota la vida al territori.
Què marida el Dansàneu?
Ens agrada molt treballar el factor de laboratori, i que dansaires i músics es coneguin i puguin treballar plegats. Dansa sí, però amb música. Aquests dos darrers anys, molt clarament, també barregem amb la gastronomia, literatura i figures com els pregoners. Enguany ho serà Jordi Creus, el director general de Sapiens Publicacions, qui agafa el relleu de Maria Barbal.
És la forma d’arrelar-se al territori?
Sí, és tot quilòmetre zero i tot pallarès. La voluntat és obrir-nos a públics i entendre la cultura des d’un punt de vista molt ampli. Enguany, introduïm les excursions a peu en el programa. Així, anem a veure l’església de Sant Pere de Burgal, a Escaló, on no es pot accedir en cotxe. Durant el trajecte hi haurà una acció de performance. És un espai increïble, i l’Ecomuseu hi farà una explicació de les pintures. Una altra novetat és als safareigs patrimonials de Sorpe, que són bellíssims i acaben de ser restaurats. Allà s’hi ubicarà el Tastàneu: al territori s’està fent un esforç molt important per construir relat i potenciar els productes alimentaris quilòmetre zero, des del formatge al pa, els embotits tradicionals i el vi.
Aprofiten la cultura per projectar el territori i a l’inrevés?
És el pretext. Nosaltres coneixem un territori i l’expliquem a través de l’experiència cultural, anant allà a viure-ho.
Quines són les principals novetats artístiques d’enguany?
D’una banda, amb l’Ajuntament de Palma de Mallorca i L’Illenc hem fet un acord i la companyia mallorquina UNAiUNA ens portarà Galejar. Aquest espectacle treballa al voltant de cançons tradicionals portades a la dansa contemporània. I el Dansàneu ha encarregat Nuà a la ballarina Raquel Gualtero, que s’estrenarà al Dansàneu. També tindrem la companyia de dansa Mal Pelo, que ha estat reconeguda amb el Premi Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura. Presentaran Invencions, una proposta que té com a eix la música barroca. Forma part d’un projecte a dos anys i la provaran a l’església de Santa Maria d’Àneu, a Escalarre. Altre cop, la idea del laboratori, que els artistes puguin treballar plegats i es coneguin en un espai brutal, és magnífica.
Amb ‘Galeusca’ fan una incursió a la producció pròpia.
Aquesta és una producció que buscava socis, i estaran tota la setmana en residència a les Valls d’Àneu, treballant-la. Presentaran el resultat el dissabte 7, a l’església de Sant Joan d’Isil. És un projecte del basc Iñaki Plaza, de la gallega Marisol Palomo i dels catalans Manu Sabaté i Ciscu Cardona. Per al Dansàneu, sí, és entrar totalment en la producció. Per primer any, som entitat convocant del premi Delfí Colomé, a la millor proposta de creació i producció de dansa d’arrel tradicional. Ens situa en la xarxa que inclou el Sismògraf d’Olot, l’Esdansa de les Preses i la Fira Mediterrània de Manresa.
L’any passat van introduir el pagament i al 80% es van exhaurir les localitats. Repetiran?
Tot i que es pot fer reserva per internet, premiem la venda anticipada. Volem que la gent del territori en pugui comprar primer, perquè molts aforaments són petits, d’un centenar de persones. Volem turistes, i n’hi ha, però el Dansàneu està dimensionat i és sostenible amb el territori. Sobretot, està pensat per fer valer als ulls dels veïns el seu propi patrimoni, que és magnífic, però molt, la resta de l’any està tancat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

la crònica

Tyets: gran victòria i nou disc per al 2025

GIRONA
saló

Comic Barcelona tanca portes amb més de 110.000 visitants

barcelona
Necrològica

Mor l’actor Bernard Hill, el capità del ‘Titanic’ i el rei Théoden de Rohan

barcelona
Xavier Aliaga
Novel·lista

“Necessito passar-ho bé quan escric, provar coses”

Barcelona
LA CRÒNICA

Rebobinar és de nostàlgics

SANT GREGORI
Música

Madonna fa ballar un milió i mig de persones a Copacabana

rio de janeiro
arts escèniques i música

El Límbic atrau 21.000 persones a Santa Coloma de Gramenet

barcelona
Ramon Coll
Arqueòleg. Autor d’ ‘El santuari ibèric de la cova de les Encantades del Montcabrer’

“La cova de les Encantades és l’únic santuari dels laietans”

PREMIÀ DE MAR
MÚSICA

Documenten les intèrprets no vocalistes de les formacions de ball dels anys 30

GIRONA