El noi prodigiós

En poc més de cinc anys, la Girona que es des­vet­llava a la moder­ni­tat va per­dre a la flor de la vida els seus vale­dors més actius: el 1917 moria Fidel Agui­lar; el 1921, l’escrip­tor, pin­tor i mece­nes Xavier Mon­sal­vatje; el 1923, el poeta Joan Badia. En l’ende­mig, la pandèmia de grip de 1918 es va endur també, amb 25 anys, Xavier Carbó Maymí. La necrològica que en va publi­car el Diario de Gerona el 24 de novem­bre per­met ado­nar-se de la mag­ni­tud no només de la pèrdua del jove poeta, sinó de la ter­ri­ble mor­tal­dat de l’epidèmia: a casa seva van haver de plo­rar-lo quan aca­ba­ven d’enter­rar tres altres mem­bres de la família i dos més con­ti­nu­a­ven enlli­tats en estat greu. Semi­na­rista, poeta, lingüista, etnògraf i tra­duc­tor dels clàssics, Xavier Carbó era natu­ral de Cassà de la Selva, però els seus estu­dis eclesiàstics el van por­tar aviat a Girona quan era encara un nen. D’ori­gen humil, per pagar-se els estu­dis tre­ba­llava de mosso en una casa de pagès. Quan als 16 anys va entrar a casa dels Burgués Sam­bola, al car­rer de la Força, per ser­vir com a pre­cep­tor, ja era un actiu col·labo­ra­dor del dic­ci­o­nari que diri­gien mossèn Alco­ver i Pom­peu Fabra, i de l’Arxiu d’Etno­gra­fia i Folk­lo­res de Cata­lu­nya per medi­ació de Tomàs Car­re­ras i Artau. El 1916 va obte­nir una beca de la Man­co­mu­ni­tat per seguir estu­dis a diver­ses uni­ver­si­tats ale­ma­nyes (Bonn, Munic, Fri­burg), unes esta­des durant les quals va con­so­li­dar el seu pres­tigi com a tra­duc­tor dels clàssics i la seva amis­tat amb intel·lec­tu­als des­ta­cats com Car­les Riba.

Coin­ci­dint amb el cen­te­nari de la seva mort i 125è del nai­xe­ment, la Càtedra de Patri­moni Lite­rari M. Àngels Anglada-Fages de Cli­ment de la Uni­ver­si­tat de Girona (UdG) va orga­nit­zar fa pocs dies un acte d’home­natge durant el qual es va pre­sen­tar una nova edició de Mig­jorn, l’anto­lo­gia poètica que els amics de Carbó ja van edi­tar el 1919, quan feia un any de la seva mort, pro­mo­guda ara per l’Ajun­ta­ment de Cassà de la Selva i actu­a­lit­zada amb poe­mes fins ara des­co­ne­guts. La família del poeta s’ha impli­cat deci­di­da­ment en la com­me­mo­ració, que també ha ser­vit per edi­tar un dos­sier monogràfic de la revista Llu­mi­guia . A més, l’Ins­ti­tut de Ciències de l’Edu­cació Josep Pallach dedi­carà una jor­nada literària al poeta els dies 9 i 10 de juliol, a la Facul­tat de Lle­tres, adreçada sobre­tot als docents perquè puguin difon­dre la seva obra com a poeta, filòleg, folk­lo­rista i tra­duc­tor.