Grec comunitari

El Grec Festival es mou en molts camps alhora. D’una banda, hi ha els grans noms internacionals i les propostes contemporànies ideades a casa. D’una altra banda, accions que donen l’alternativa als veïns del carrer a calçar-se unes malles (o unes sabates de taló) i pujar a l’escenari. Són espectacles que ajuden a l’apoderament, al reconeixement com a individu i també com a col·lectiu dins de la gran metròpoli. Marta Galán va estrenar diumenge Akana al Mercat de les Flors (amb el col·lectiu de joves de La Mina) i ja està embolicada en una altra peça similar amb veïns de Ciutat Vella (Rebomboris, 26 i 27 de juliol Francesca Bonnemaison). També diumenge i dilluns hi va haver una oportunitat perquè una vintena de persones (d’edats i constitucions ben diferents) compartissin una coreografia espontània a partir de la concepció de Jérôme Bel: Gala.

La dramaturga i directora Marta Galán ha aconseguit amb molt poc explicar molt. I, sobretot, donar l’oportunitat als joves a expressar-se. Als paios però també a la seva comunitat. Tant un extrem com l’altre són vitals. Cal generar espais de confiança per anar eliminant les pors per poder bastir una relació nova, que s’allunyi del frontisme. L’art és una eina que repara ferides i ajunta pobles. És un espai des d’on poder empatitzar amb l’altre, posar-se al seu lloc i prendre nous punts de responsabilitat. Prendre nous compromisos, sembla que condemni però en realitat és alliberador.

Per la seva banda, Jérôme Bel no posa límits a la correcció de la dansa. Entén que ballar és un dret universal, una eina que permet disfrutar, ser feliç, alliberar-se. Gala és una festa pensada per compartir cossos ben diferents unes ganes de ballar.

El repte d’aquests muntatges amb actors amateurs i equip artístic professional és que aquestes experiències, en què el que compta és el procés, acabin commovent d’alguna manera la platea, més enllà de la família. Si a Akana la festa va saltar del prosceni, a Gala les coreografies finals eren corejades per la platea. Èxit aconseguit a dalt i a baix de l’escenari. Èxit compartit.