Un poblat neandertal

La tro­ba­lla d’un còdol que ser­via per tallar eines pri­mi­ti­ves i de dos frag­ments de pedra tre­ba­llada ha permès con­fir­mar que el jaci­ment del paleolític mitjà de Roca Fora­dada, a Font­co­berta, va ser un impor­tant assen­ta­ment nean­der­tal. Alfons Díaz, un dels direc­tors de l’exca­vació, explica que en aquesta cin­quena cam­pa­nya, que acaba avui, els arqueòlegs s’han endin­sat al bosc i han fet diver­ses pros­pec­ci­ons, algu­nes fins a un cen­te­nar de metres del camp on s’havia iden­ti­fi­cat un taller d’indústria lítica. És aquí on ha apa­re­gut una ascla, o tros de pedra tallada, “de molt bona qua­li­tat”, cosa que per­met con­jec­tu­rar que el poblat de Roca Fora­dada era més extens del que es pen­sa­ven. També han desen­ter­rat un còdol que els antics pobla­dors feien per­cu­dir per tallar les eines. Pro­ba­ble­ment vivien en caba­nes i apro­fi­ta­ven que fa 40.000 o 80.000 anys aquesta zona era plena d’esta­nyols, de manera que tenien asse­gu­rada l’aigua i la caça, quan els ani­mals hi ana­ven a abeu­rar.

Tot i això, Alfons Díaz sosté que els nean­der­tals no s’esta­ven en aquest poblat tot l’any, sinó només els mesos poc plu­jo­sos: “La zona era inun­da­ble, i s’hi esta­blien en períodes de sequera, quan podien cons­truir les caba­nes i apro­fi­tar els esta­nyols.” Amb l’arri­bada de la pluja, puja­ven a la mun­ta­nya, perquè eren comu­ni­tats, con­ti­nua Díaz, que “devien conèixer un ter­ri­tori d’entre 7 i 8 quilòmetres d’extensió i, per tant, podien arri­bar fins a la vall mit­jana del Ter o el massís de Maià de Mont­cal”. El jaci­ment, des­co­bert l’any 1982, no es va començar a explo­rar sis­temàtica­ment fins al 2014.