Girona va veure la llum

L’enllu­me­nat públic s’ha con­ver­tit en un ele­ment tan habi­tual que resulta com­pli­cat ima­gi­nar-se tran­si­tar pels car­rers i pla­ces de les nos­tres viles i ciu­tats sense la seva presència. Però alguns anys enrere, la immensa majo­ria dels espais urbans tenien una il·lumi­nació ben precària i la norma eren els car­rers a les fos­ques, amb els sere­nos que ence­nien els pocs fanals i es con­ver­tien en una veu que sor­gia tímida­ment en la fos­cor. Durant molts anys, l’enllu­me­nat era per oli; però, a par­tir del segle XIX, es va impo­sar el sis­tema de gas, si bé es trac­tava d’un mètodes car i defi­ci­ent.

A par­tir del 1883, però, i a remolc de la ins­tal·lació d’una petita cen­tral elèctrica per part de l’engi­nyer Narcís Xifra, es va plan­te­jar la pos­si­bi­li­tat d’imple­men­tar la il·lumi­nació amb aquest sis­tema. Els avan­tat­ges, tal com va expli­car el regi­dor Modest Furest al ple de l’Ajun­ta­ment, eren nota­bles (tant per la qua­li­tat de la llum com per l’estalvi econòmic); però hom també remar­cava “los resul­ta­dos poco satis­fac­to­rios que ofrece la luz eléctrica, sobre la cual hay todavía mucho que estu­diar antes de hacerla apli­ca­ble al alum­brado gene­ral de las pobla­ci­o­nes, como lo demu­es­tra que nin­guna capi­tal de Europa lo tiene esta­ble­cido”. Altra­ment, els pro­ble­mes amb l’empresa con­ces­sionària del gas eren cons­tants i, mal­grat les reticències, a finals del 1884 l’Ajun­ta­ment va apro­var el plec de con­di­ci­ons per esta­blir l’enllu­me­nat elèctric. Després d’un pri­mer assaig con­sis­tent en la ins­tal·lació de cinc llums d’arc vol­taic, a mit­jans del 1886 es va deci­dir avançar deci­di­da­ment cap a l’elec­tri­fi­cació total. El 20 de juliol es va fer l’assaig gene­ral i la major part dels mit­jans es van fer ressò que “no pudo tener un éxito más satis­fac­to­rio, pues todos los apa­ra­tos fun­ci­o­na­ron con una regu­la­ri­dad inme­jo­ra­ble”. La ins­tal·lació con­sis­tia en “nou grans focus d’arc vol­taic, col·locats a les Ram­bles, plaça de la Cons­ti­tució (l’actual del Vi), de l’Oli i la Cate­dral, car­rer del Progrés i extra­murs de la Porta d’Àlva­rez, a la bifur­cació de les car­re­te­res de Bar­ce­lona i Santa Eugènia (...) La part prin­ci­pal de la inno­vació, la veri­ta­ble­ment pràctica, és l’enllu­me­nat a través de làmpa­des d’incan­descència, que en número de cent noranta, estan dis­tribuïdes a la major part dels car­rers de la població i amb força sem­blant a la dels antics becs de gas”.

La inau­gu­ració es va dur a terme, amb tota solem­ni­tat, el 24 de juliol; però els actes es van per­llon­gar durant tres dies. L’Ajun­ta­ment d’ales­ho­res, cons­ci­ent de la trans­cendència del moment, va con­vi­dar un munt d’auto­ri­tats, des de dipu­tats i sena­dors fins a la mateixa reina, que, com ens podem ima­gi­nar, no va assis­tir -hi. També es van adreçar invi­ta­ci­ons a peri­o­dis­tes de Bar­ce­lona, Tar­ra­gona, Lleida i fins i tot de Madrid. Els actes van con­sis­tir en una bene­dicció de les ofi­ci­nes de l’enllu­me­nat per part del bisbe de Girona, el tra­di­ci­o­nal lunch i, en con­trast amb això, bons als pobres dis­tribuïts des de les tres parròquies; enlai­ra­ment de glo­bus aerostàtics; una caval­cada al·legòrica “amb els gegants dis­fres­sats de sere­nos i por­tant un xuixo en una mà i un fanal il·lumi­nat per l’elec­tri­ci­tat en l’altra”; sar­da­nes; cer­ca­vi­les de gegants i cap­gros­sos; con­certs de música a la Ram­bla i balls en algu­nes soci­e­tats; i focs arti­fi­ci­als a la Devesa. L’alcalde va pro­nun­ciar un dis­curs far­cit de símils entre el nou avenç tec­nològic i els sen­ti­ments de la gent. Fran­cesc de P. Massa es va con­fes­sar “enllu­er­nat (...) per aquests focus elèctrics que com astres des­pen­jats del fir­ma­ment inun­den de llum els car­rers i pla­ces d’aquesta població, i emo­ci­o­nat per l’explosió de l’entu­si­asme indes­crip­ti­ble dels habi­tants, els pits dels quals es tro­ben elec­tri­fi­cats per un mateix cor­rent de sen­ti­ments”.

No tot­hom va par­ti­ci­par de la feli­ci­tat d’aquell moment. L’endemà de l’estrena, algu­nes publi­ca­ci­ons es feien ressò d’una comu­ni­cació de l’empresa Bar­rau, con­ces­sionària de l’enllu­me­nat de gas, a través de la qual denun­ci­ava que l’enllu­me­nat elèctric s’havia ins­tal·lat per acon­ten­tar uns quants i vati­ci­nava que “las demás naci­o­nes, más ricas y ade­lan­ta­das que noso­tros, solo emplean esta clase de alum­brado como objeto de lujo, sabi­endo que resulta muy caro; por­que si así no fuera y resul­tase útil y económico, no sería Gerona la pri­mera en alum­brar sus calles con la elec­tri­ci­dad”. Mal­grat els intents de posar aigua al vi, la immensa majo­ria de les publi­ca­ci­ons es van mos­trar fas­ci­na­des per la millora i van des­ta­car “l’orgull de ser una de les pri­me­res ciu­tats i pot­ser la pri­mera que ins­tal·la total­ment aquesta nova orna­men­tació i millora”.