Un ‘enfant terrible’ olotí

L’olotí Josep Berga i Boada va ser un artista total, trencador i bohemi, que va viure intensament la nit –alcohol i prostitutes– i que va tractar temes incòmodes, especialment molestos per una societat olotina de principi de segle molt conservadora. Per això, i ho afirma el comissari d’una doble exposició del Museu d’Olot sobre aquest artista, Xavier Palomo, ha estat sempre un artista rellevant, però amb una obra quasi desconeguda. Segurament, va accentuar-ho el fet de ser el fill de Josep Berga i Boix, un dels pares del paisatgisme olotí. Ara, el Museu d’Olot li dedica l’exposició central de les Festes del Tura i, per tant, una de les importants de l’any cultural de la ciutat.

Aquesta exposició es repartirà entre la Sala Oberta i a la Sala Oberta 2 de l’edifici de l’Hospici. Aquesta última, amb la producció a l’entorn del tema de la violència contra les dones i els infants. És un tema recurrent de la seva obra. Ell va ser un dels pocs que van defensar Víctor Català per l’escàndol que va comportar la novel·la La infanticida, amb què va guanyar els Jocs Florals d’Olot, cosa que va tenir molta influència a la seva obra. A la sala gran, hi haurà una mostra de la seva producció modernista –va ser un dels introductors d’aquest moviment a les comarques gironines–, de la dona, d’Olot –la seva relació amb la ciutat i el paisatgisme– i la violència i la guerra. Amb relació a aquest últim tema, són especialment rellevants les il·lustracions que va fer a l’entorn de la Primera Guerra Mundial.

Hi haurà visites guiades i, com a novetat, les converses epistolars entre Berga i Boada i el seu amic Martí Casadevall encetaran els Fridays al Museu –xerrades amb ambient relaxat i, en aquest cas, amb música dels anys vint–. També hi haurà, entre altres activitats, propostes familiars i escolars.

Aquesta exposició (s’inaugura dissabte a les 18.00 h) és el fruit de dos anys de feina i, amb ella, el Museu d’Olot inicia així la recuperació d’un grup d’artistes del primer quart del segle XX que, per raons diverses, han restat fins ara fora de la producció oficial “No és el punt i final, sinó la lletra capital d’una gran maquinària que s’ha engegat per conèixer els grups proscrits”, ha conclòs Palomo. Producció pròpia, doncs, per completar el trencaclosques de l’art olotí del segle XX.