L’APUNT
Lloables inquietuds de la diva Caballé
D’una artista a qui, durant cinc dècades, els principals teatres d’òpera del món li obrien les portes, hi ha poc més a dir. Ahir, va morir una referència inequívoca de la cultura catalana i barcelonina. Sovint, havia estat predisposada a donar un cop de mà al Liceu perquè redrecés el rumb (en la seva època privada) i també just després d’un incendi que va obligar a transformar-lo en l’equipament ambiciós que és avui. Però Caballé sentia que tenia un deure més. No només cantar els grans personatges de les òperes més sonades. També creia necessari rescatar partitures de compositors menys populars, reivindicar-los, recuperar-los, donar-los-hi una oportunitat. Ella hi posava la seva veu i el públic accedia a conèixer-los. Una inquietud pel patrimoni que s’ha d’aplaudir.