El futur de Violetta

Violetta Valery, la protagonista de La Traviata de Verdi, sap que no té futur quan canta, moribunda de tisis, a l’amant Alfredo. És l’esgarriada, la dona perduda, un perfil comú, el de l’heroïna romàntica, que a La Dama de les Camèlies d’Alexandre Dumas és Marguerite Gautier. Diferents noms que s’inspiren en un cas real, el de Marie Duplessis. El muntatge que Benjamin Lazar va estrenar a l’Auditori de Girona dins Temporada Alta reconstrueix l’ òpera , el romanç tràgic de Violetta i Alfredo, amb una actualització pensada a retratar l’esperit llibertari i modern –escandalós a l’època– d’una dona que els seus creadors sacrifiquen per expiar els pecats dels homes. En una composició més teatralitzada i musical que no lírica en el sentit purista, aquesta Traviata de Théâtre des Bouffes du Nord aposta per integrar els set músics com una orquestra ambulant que actua com a cor i participant de la història en un París de bohèmia. S’expliquen així els canvis transformadors de mitjan segle XIX quan, en una escena de text teatral, Flora i el doctor comparteixen, abans d’una festa, els últims estimulants acabats d’arribar, opis de la ruta de la seda o de Marràqueix. Se cita el daguerreotip, l’avantsala de la fotografia, i convidats il·lustres com Baudelaire i el mateix Dumas.

Les flors són protagonistes a l’escenari però amb un tel que anuncien mort des de l’inici, quan a la festa els convidats es mouen fantasmagòrics entre teles i malles blanques. Les flors ens expliquen el món de Violetta, com en la mort d’Ofèlia. Benjamin Lazar ha volgut dotar d’un ambient espectral i floral una Traviata que esdevé un somni.