Les paraules d'un territori cruïlla

Joan Beltran recull en dos volums part del vocabulari formal de les Terres de l'Ebre i del Maestrat

«Això no és un dic­ci­o­nari del tor­tosí ni una obra dia­lec­tològica, sinó un voca­bu­lari que recull una sèrie de mots que es pro­jec­ten al con­junt del domini lingüístic», va remar­car ahir al ves­pre l'edi­tor Miquel Àngel Pra­di­lla, el direc­tor científic de la beni­car­landa Onada Edi­ci­ons. Pra­di­lla va ser l'encar­re­gat de pre­sen­tar el Voca­bu­lari de cruïlla que ha escrit l'estudiós Joan Bel­tran, i que ha con­ver­tit unes 3.000 fit­xes sobre el lèxic propi de l'Ebre i del Maes­trat (amb parau­les ja reco­lli­des fa més de 25 anys) en una obra «magnífica i extra­or­dinària» de gai­rebé 900 pàgines. «Si un mot no hi apa­reix això no vol dir que no es puga uti­lit­zar, ja que el voca­bu­lari no pot ser la presó de les parau­les», va pre­ci­sar. Segons Pra­di­lla, l'obra de Bel­tran és una «ori­en­tació per a la presa de deci­si­ons», i «una suc­cessió de càpsu­les lèxiques que són veri­ta­bles arti­cles, i que s'han de lle­gir amb moltíssima atenció».

En aquest sen­tit, hi ha parau­les que la gent de l'Ebre i del Maes­trat sovint han dei­xat d'uti­lit­zar a causa d'una estan­dar­dit­zació mal entesa del model de llen­gua. Però també cal tenir en compte que gai­rebé qua­tre de cada cinc parau­les del Voca­bu­lari de cruïlla estan accep­ta­des per l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans (IEC). «Sim­ple­ment, les hem dei­xa­des d'uti­lit­zar perquè el model de llen­gua ens en fa usar unes altres», va adver­tir Pra­di­lla, qui va asse­nya­lar que l'obra de Joan Bel­tran con­tri­buirà a posar en valor el cor­pus lèxic del català que es parla a les comar­ques cen­trals dels Països Cata­lans. «Hem de començar a assu­mir aquesta cen­tra­li­tat de forma des­a­com­ple­xada, tant des del punt de vista cul­tu­ral com econòmic», va afe­gir-hi l'edi­tor.

Amb tot, en el Voca­bu­lari de cruïlla també hi ha parau­les del ter­ri­tori, com bam­bar o assu­car, que no són nor­ma­ti­ves. Bel­tran va des­ta­car espe­ci­al­ment el cas del mot escor­xe­ria, ja que en tor­tosí un escor­xa­dor no és el lloc, sinó la per­sona que mata els ani­mals. Una paraula, però, que molts tor­to­sins havien per­dut per la influència del cas­tellà mata­dero, a causa del car­tell de l'edi­fici.

Mes­tre de mes­tres
Bel­tran ha dedi­cat molts anys de la seua vida –va nàixer a Tor­tosa el 1933– a fer més visi­ble el patri­moni de les parau­les, que sovint resta ocult en els models de llen­gua més difo­sos. En aquest sen­tit, el Voca­bu­lari de cruïlla pretén rea­lit­zar una funció «eco­lingüística» de pri­mer ordre, tenint en compte que la gent d'un ter­ri­tori aboca els seus valors i la seua manera de cop­sar la rea­li­tat en els noms que fa ser­vir per comu­ni­car-se. De fet, Bel­tran creu que el voca­bu­lari propi de les Ter­res de l'Ebre i del Maes­trat és fona­men­tal a l'hora de reva­lo­rar el català que es parla en les comar­ques que ocu­pen el cen­tre del domini lingüístic, ja que també ver­te­bren la uni­tat del català.L'autor té una dila­tada experiència com a pro­fes­sor i coor­di­na­dor de cur­sos de català i de reci­clatge al ter­ri­tori. Però sobre­tot, ha estat el res­pon­sa­ble d'altres obres fona­men­tals per a l'apre­nen­tatge i la defensa del model for­mal tor­tosí de la llen­gua cata­lana.En aquests sen­tit, alguns dels seus lli­bres més des­ta­cats han estat L'estàndard occi­den­tal. Una pro­posta sobre l'estàndard català a les ter­res del dar­rer tram de l'Ebre (1986) i els dos volums redac­tats al cos­tat del des­a­pa­re­gut Josep Pani­se­llo. Es tracta de Cruïlla. Curs de llen­gua (2002) i del volum Aïnes. Exer­ci­cis de llen­gua i claus de cor­recció (2002).

El primer volum de la «Història de les Terres de l'Ebre», al juliol

G.M.

El primer volum de l'enciclopèdia Història de les Terres de l'Ebre, que estarà dedicat a l'art i la cultura, sortirà publicat al juliol. Així ho va anunciar aquest dilluns el delegat de la Generalitat, Lluís salvadó, qui va presidir el consell promotor de l'enciclopèdia. La Història de les Terres de l'Ebre serà editada per la Fundació Ilercavònia Futur i per la URV, que han encarregat la redacció de l'obra a més de 200 experts en els camps de la història i de les ciències socials, amb l'objectiu de publicar els set volums de l'enciclopèdia durant els tres anys vinents. El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i el president de la Fundació Ilercavònia Futur, Ismael Piñas, van signar dilluns el conveni entre les dues entitats, que es comprometen a col·laborar en els aspectes de l'edició, la correcció lingüística i la difusió de l'obra en diverses xarxes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.