Misèries del poder

“Estava buscant un tema per tirar endavant un nou projecte teatral i en una entrevista publicada en un diari vaig llegir sobre la síndrome d’Hybris, que pateix la gent que té molt de poder. Sempre m’ha fet pensar aquella gent que es posa a fer d’alcalde del seu poble i, al cap de vuit anys, ja està alienada pel poder i fins i tot li ha canviat la forma de poder.” Així explica l’actor i, en aquest cas, també productor David Planas com va néixer Epodermis, l’obra que estrena avui (20.30 h) i demà dissabte (18 h) a la sala La Planeta de Girona, dins del festival Temporada Alta . Planas va traslladar aquestes idees sobre el poder a Carol López, que va escriure el text de l’obra amb autoria plena i sense cap més directriu, i també l’ha dirigida.

David Planas i Glòria Sirvent són els únics intèrprets d’aquesta obra amb diversos personatges, que proposa diferents situacions de la vida diària en què es manifesten els excessos del poder, la “vella necessitat humana de menysprear i abusar”, de dividir el món entre opressors i oprimits. De fet, l’obra exposa situacions emmarcades en àmbits tan diversos com ara l’economia i el sexe, evitant justament el poder polític per ser “massa evident”. Possiblement, Epodermis tracta d’una dels grans pilars de la nostra societat, però justament per això tampoc és qüestió de posar-se massa transcendents: “Ens està sortint un punt de comicitat inevitable, perquè l’humor és també la millor manera de fer crítica i autocrítica: de mirar-te al millor”, diuen els intèrprets d’aquesta muntatge, al qual han donat forma pràcticament durant l’últim mes, en un procés que no dubten a definir com a miraculós, amb un concepte escènic “senzill però acurat”. Planas i Sirvent, que fins que van iniciar aquest projecte no es coneixien –tot i ser gairebé veïns– han sintonitzat bé i comparteixen la vocació d’explicar històries.

Finançat en part amb un ajut Kreas de l’Ajuntament de Girona i coproduït per Temporada Alta, Epodermis començarà l’any vinent una gira, que començarà a Celrà, Bescanó i Sant Gregori. Per acabar, alguna conclusió sobre el poder? “No... O potser sí: el poder no fa la felicitat”, conclouen.