La Funcional balla

“Amb Helena Cusí havíem par­lat molt de fer un espec­ta­cle sense text, amb impro­vi­sa­ci­ons i basat en la cul­tura popu­lar, sobre­tot en les cançons i balls d’època. Quan va morir l’Helena, ara fa tres any, vam deci­dir tirar enda­vant un pro­jecte en aquesta línia i, bus­cant un punt de par­tida, vam recor­dar la pel·lícula Le bal (1983), d’Ettore Scola, basada també en un mun­tatge tea­tral de la com­pa­nyia fran­cesa Théâtre du Cam­pagnol”, explica Josep Maria Cor­tada sobre la ges­tació del nou espec­ta­cle de La Fun­ci­o­nal Tea­tre , El ball, que s’estre­narà aquesta nit al tea­tre muni­ci­pal El Jardí de Figue­res, en home­natge a l’actriu i direc­tora Helena Cusí, que era un dels pun­tals de la com­pa­nyia figue­renca.

La d’avui és la pri­mera de les deu repre­sen­ta­ci­ons pro­gra­ma­des al llarg de tres caps de set­mana, fins al 8 de desem­bre. No queda ni una sola entrada a la venda per a cap de les ses­si­ons. Com en altres mun­tat­ges de La Fun­ci­o­nal, els actors i el públic –cap a 130 per­so­nes per funció– com­par­tei­xen l’esce­nari d’El Jardí, amb els espec­ta­dors situ­ats al vol­tant de l’escena com “una fer­ra­dura envol­tant”. “Les dis­po­si­ci­ons no a la ita­li­ana són un dels trets de la com­pa­nyia, perquè venim del Casino Menes­tral, una sala diàfana on era pos­si­ble qual­se­vol dis­po­sició”, explica Cor­tada, que com­par­teix la direcció d’aquest ambiciós mun­tatge escènic amb Jaume Parés i Anna Turró, el pri­mer més cen­trat en la part core­ogràfica, i la segona apor­tant-hi tota la seva experiència en tea­tre ges­tual, fona­men­tal en una obra en què només se sent la paraula can­tada i, sobre­tot, s’hi balla. “Som 23 actors i actrius i evi­dent­ment no tot­hom balla bé, com a la vida mateixa”, diu Cor­tada. També hi inter­ve­nen sis músics, sota la direcció del pia­nista Jordi Pous, que com­par­tei­xen la banda sonora amb música gra­vada, com si fos emesa per la ràdio.

El ball explica, en defi­ni­tiva, com passa la vida per una sala de ball, durant setanta-cinc anys, entre el 1931 i ara mateix. I ho fa amb refe­rents molt pro­pers, tant històrics com soci­als, que tenen direc­ta­ment a veure amb Figue­res i la resta del país. “Podria ser qual­se­vol sala de ball de Cata­lu­nya, però nosal­tres pen­sem en la del Menes­tral”, diu Cor­tada sobre El ball, que neix amb vocació d’espec­ta­cle popu­lar i “crònica sen­ti­men­tal figue­renca”. Ha estat un gran esforç per a la com­pa­nyia: un any i mig de mun­tatge i una pro­ducció força com­plexa, com ho indi­quen els 150 can­vis de ves­tu­ari al llarg de l’obra. Però ja ha arri­bat el moment: ara, que comenci el ball.