“El cavall guanyarà protagonisme; és una eina de futur”

El pri­o­ri­tari és que es visu­a­litzi la força que tenen les fes­tes dels Tres Tombs a Cata­lu­nya. Enguany hem pro­gra­mat 88 fes­tes amb els nos­tres asso­ci­ats, fes­tes que han començat aquest cap de set­mana i aca­ben a l’octu­bre. Gener, febrer i març son els mesos forts però la festa s’allarga tot l’any. I par­lem de fes­tes molt potents a cadas­cun dels seus ter­ri­to­ris, fes­tes que no es limi­ten a la pas­sada d’un dia, sinó que inclo­uen mul­ti­tud d’actes de tota mena. La suma de tot això és molt potent, però costa de veure perquè la festa està ato­mit­zada en el temps i en el ter­ri­tori, i també perquè en aquesta soci­e­tat cada cop menys rural i més urbana no es té l’estima que nosal­tres voldríem al món del cavall.

Hi ha dues fes­tes més, perquè s’hi han incor­po­rat tres pobles però n’hem per­dut un. La nos­tra volun­tat és recu­pe­rar les que s’han per­dut, per dife­rents raons, i inte­grar altres pobles que fan tres tombs però que no estan asso­ci­ats.

És una eina de ser­vei. El que volem és que gau­dei­xin d’una car­tera de ser­veis, des de la coor­di­nació del calen­dari, el pregó, tenir asse­gu­ran­ces a millor preu... I aquesta any, com a nove­tat, per exem­ple, gràcies a un acord amb una enti­tat, cinc de les pas­sa­des tin­dran, com a prova pilot, un car­ru­atge ade­quat a per­so­nes amb dis­mi­nució psíquica. I estem tre­ba­llant en més coses...

Tre­ba­llem per aju­dar les enti­tats en els tràmits digi­tals... Ja no només s’han de tenir els esta­tuts, els comp­tes..., ara cal tre­ba­llar des del digi­tal, per a les sub­ven­ci­ons, per als per­mi­sos... i tre­ba­llem per donar aquesta eina als asso­ci­ats.

La tra­dició dels Tres Tombs fun­ci­ona, no s’està per­dent. Perquè és molt viva, perquè és molt activa, perquè hi ha relleu gene­ra­ci­o­nal als pobles... A més, nosal­tres cre­iem, al con­trari del que es diu, que el cavall no des­a­pa­rei­xerà de la nos­tra vida. Tenim molts argu­ments per expli­car que el cavall serà molt impor­tant en els pro­pers temps, serà una eina de futur.

Fixeu-vos, ara ja tenim cavalls tre­ba­llant al delta de l’Ebre fent reco­llida d’arròs, al Penedès o al Pri­o­rat, aju­dant a reco­llir el raïm a les vinyes on no es pot arri­bar meca­nit­za­da­ment, al Piri­neu en mul­ti­tud de tas­ques. Tenim uns bos­cos que fan pena... podrien tre­ba­llar i evi­tar incen­dis. Europa ens està ense­nyant el camí: Àustria, França, Ale­ma­nya o Angla­terra tenen car­ru­at­ges espe­ci­als per a la reco­llida d’escom­bra­ries als pobles, car­ru­at­ges tirats per cavalls, també per cui­dar parcs i jar­dins; hi ha tot un món que s’està desen­vo­lu­pant per al cavall, un món que entronca amb la soci­e­tat que volem, més sos­te­ni­ble.

Nosal­tres neguem la major: els ani­ma­lis­tes de veri­tat som nosal­tres. Ani­ma­lista és la per­sona que des de l’1 de gener al 31 de desem­bre cuida i mima l’ani­mal; això, qui ho fa? Nosal­tres, la nos­tra gent, la dels tres tombs. Entenc la gent que es queixa del mal­trac­ta­ment, nosal­tres també el per­se­guim. Però nosal­tres no volem ser ani­ma­lis­tes de cap de set­mana, ani­ma­lis­tes que es que­den sense argu­ments per dir-nos el què fem mala­ment perquè ni ho saben, el que cal fer. Els fullets que fan públics diuen mol­tes ine­xac­ti­tuds. Han acon­se­guit eli­mi­nar un car­ru­atge de Bar­ce­lona, un car­ru­atge que gene­rava dos llocs de tre­ball i que pro­mo­ci­o­nava un turisme més sos­te­ni­ble dient que l’asfalt a Bar­ce­lona a l’estiu arriba als 50 graus, cosa que no passa ni en la fórmula 1 a Abu Dhabi. I què han acon­se­guit amb aquesta ine­xac­ti­tud? Dos aco­mi­a­da­ments i dos cavalls sacri­fi­cats a l’escor­xa­dor en no tenir feina ni poder, els seus pro­pi­e­ta­ris, man­te­nir-los. Caldrà posar els cavalls al zoo perquè els nens sàpiguen que exis­tei­xen? El camí de la defensa del cavall no és aquest, és enten­dre’l i llui­tar per ells.

El tenim. El va fer la junta ante­rior i ara està pre­sen­tat a la Gene­ra­li­tat, i estem pen­dents que ja es pugui apli­car. I també volem fer un mani­fest de defensa dels cavalls, un mani­fest que volem que signi tot­hom que està vin­cu­lat al món del cavall.

Nosal­tres tre­ba­llem en dues grans línies per afa­vo­rir la festa. En pri­mer lloc, el tema econòmic. La festa va tenir un bon nivell de patro­ci­nis i sub­ven­ci­ons fa uns anys, però la crisi ens ha afec­tat, com a tota la cul­tura popu­lar. Ara hem recu­pe­rat alguna cosa, però no estem als nivells que voldríem. Això s’ha de tre­ba­llar tant amb les admi­nis­tra­ci­ons com amb els patro­ci­nis, ja que altres expres­si­ons de cul­tura popu­lar tenen més patro­ci­na­dors, i volem anar cap allà. I, en segon lloc, volem con­ver­tir la nos­tra tro­bada naci­o­nal, que es fa a pri­mers de maig, en la nos­tra gran festa major. Volem que aquesta festa no només sigui una festa del cavall, sinó que ajunti es col·labo­ra­ci­ons que tenim amb la resta d’expres­si­ons de la cul­tura popu­lar.

Ja en tenim. Per exem­ple, l’any pas­sat el pregó el va fer La Mulassa del Pi de Bar­ce­lona, que feia 400 anys. Entenc que hem de ser capaços d’ajun­tar-nos amb cas­te­llers, gegan­ters, esbarts... amb tots, pot­ser excepte els dia­bles, per raons lògiques. Tenim molt d’espai per tre­ba­llar. I amb Adi­folk hem començat a valo­rar com podem tei­xir aquesta col·labo­ració.