Del Pirineu als Andes

En Mane­lic dava­lla de les mun­ta­nyes de la seva idíl·lica terra alta i des­co­breix la mal­dat a la Terra baixa. Ara, en comp­tes dels Piri­neus seran els Andes. Lluís Homar serà un dels caps de car­tell de la pro­pera edició del Fes­ti­val Tem­po­rada Alta a l’Amèrica Lla­tina que s’escampa per l’Argen­tina (la sala Tim­bre 4, de Bue­nos Aires), Uru­guai (la sala Verdi de Mon­te­vi­deo) i Perú (el tea­tre de l’Ali­anza Fran­cesa de Lima). Enguany, es repe­tix el Tor­neig de Dra­matúrgia entre els fina­lis­tes d’enguany de Bue­nos Aires (Andrea Mar­razzi i Facundo Zil­ber­berg) i les dues fina­lis­tes cata­la­nes (Cris­tina Cle­mente i Marta Aran). El fes­ti­val s’allarga de l’1 al 24 de febrer i es com­pleta amb altres pro­pos­tes d’auto­ria cata­lana i altres de lla­ti­no­a­me­ri­ca­nes que inter­can­vien entre els tea­tres dels països veïns.

Gui­llem Albà estre­narà el seu nou espec­ta­cle, Calma! a Ibe­roamèrica. Farà sis fun­ci­ons (dues per sala) igual que el Tierra baja d’Homar. Albà fa mesos que pre­para un espec­ta­cle que navega entre la inti­mi­tat de Trau i Pluja i la festa i par­ti­ci­pació de Mara­bunta. El públic és part activa en el mun­tatge en què intervé també un tècnic de so.

També es tras­llada la ins­tal·lació Cases, de Xesca Salvà, que va arren­car al Fes­ti­val If de Bar­ce­lona, poste­ri­or­ment s’estre­na­ria al TNT al 2017. En aquesta ins­tal·lació són els matei­xos espec­ta­dors els que mani­pu­len els ele­ments, a par­tir de les ordres que reben pels alta­veus. És una invi­tació a veure, com un voyeur, les esce­nes més ínti­mes i, sovint, més dolo­ro­ses de tes­ti­mo­nis reals que van moti­var cada estació.

També hi ha, en aquesta ocasió, un espec­ta­cle adreçat a tots els públics: Vida de Javier Aranda, una peça que juga a par­tir de cons­truir per­so­nat­ges amb les seves mans. És còmic i magnètic.

Tim­bre 4 també pro­grama Cheta i Pre­his­to­ria de la feli­ci­dad del Perú; El tigre no es como lo pin­tan, una adap­tació del colombià Alfonso Ortiz del text de Dario Fo; Can­tora de la Can­de­la­ria de Xile i Tu veneno en mi, l’única dra­matúrgia i direcció autòctona. Al Perú, es mul­ti­pli­quen les pro­pos­tes: Los acan­ti­la­dos de V i Hasta el último sus­piro (França), Yo tenía un plan (Argen­tina), El mundo por mon­tera (Espa­nya), San­ti­ago Amoukali (Mèxic), Pom­peya (Xile), Altre­voce (Suïssa), 10 mini­ba­lleti (Itàlia), Sólo cosas geni­a­les (Perú) i It’s always here (Israel). Final­ment, a Mon­te­vi­deo, els espec­ta­cles cata­lans es com­ple­ten amb La intención de las palo­mas (Argen­tina) i Dados tira­dos (Uru­guai).