Del Pirineu als Andes

En Manelic davalla de les muntanyes de la seva idíl·lica terra alta i descobreix la maldat a la Terra baixa. Ara, en comptes dels Pirineus seran els Andes. Lluís Homar serà un dels caps de cartell de la propera edició del Festival Temporada Alta a l’Amèrica Llatina que s’escampa per l’Argentina (la sala Timbre 4, de Buenos Aires), Uruguai (la sala Verdi de Montevideo) i Perú (el teatre de l’Alianza Francesa de Lima). Enguany, es repetix el Torneig de Dramatúrgia entre els finalistes d’enguany de Buenos Aires (Andrea Marrazzi i Facundo Zilberberg) i les dues finalistes catalanes (Cristina Clemente i Marta Aran). El festival s’allarga de l’1 al 24 de febrer i es completa amb altres propostes d’autoria catalana i altres de llatinoamericanes que intercanvien entre els teatres dels països veïns.

Guillem Albà estrenarà el seu nou espectacle, Calma! a Iberoamèrica. Farà sis funcions (dues per sala) igual que el Tierra baja d’Homar. Albà fa mesos que prepara un espectacle que navega entre la intimitat de Trau i Pluja i la festa i participació de Marabunta. El públic és part activa en el muntatge en què intervé també un tècnic de so.

També es trasllada la instal·lació Cases, de Xesca Salvà, que va arrencar al Festival If de Barcelona, posteriorment s’estrenaria al TNT al 2017. En aquesta instal·lació són els mateixos espectadors els que manipulen els elements, a partir de les ordres que reben pels altaveus. És una invitació a veure, com un voyeur, les escenes més íntimes i, sovint, més doloroses de testimonis reals que van motivar cada estació.

També hi ha, en aquesta ocasió, un espectacle adreçat a tots els públics: Vida de Javier Aranda, una peça que juga a partir de construir personatges amb les seves mans. És còmic i magnètic.

Timbre 4 també programa Cheta i Prehistoria de la felicidad del Perú; El tigre no es como lo pintan, una adaptació del colombià Alfonso Ortiz del text de Dario Fo; Cantora de la Candelaria de Xile i Tu veneno en mi, l’única dramatúrgia i direcció autòctona. Al Perú, es multipliquen les propostes: Los acantilados de V i Hasta el último suspiro (França), Yo tenía un plan (Argentina), El mundo por montera (Espanya), Santiago Amoukali (Mèxic), Pompeya (Xile), Altrevoce (Suïssa), 10 miniballeti (Itàlia), Sólo cosas geniales (Perú) i It’s always here (Israel). Finalment, a Montevideo, els espectacles catalans es completen amb La intención de las palomas (Argentina) i Dados tirados (Uruguai).