Cinema

“El Periple, la vella llum d’Europa” es veurà a sales de Catalunya Nord i Occitània

L’obra del realitzador ebrenc Mario Pons, premiada al Festival Internacional de Girona, vincula l’exili republicà, el drama dels refugiats i la crisi de l’individu europeu

El Peri­ple, la vella llum d’Europa, el docu­men­tal del rea­lit­za­dor ebrenc Mario Pons, es podrà veure enguany en dese­nes de sales de de la Cata­lu­nya Nord i Occitània. Després de pro­jec­tar-se en més de 30 pan­ta­lles, el film ini­cia el seu camí de difusió euro­pea de la mà de la pro­duc­tora nord-cata­lana Kali­mago Films/ Cine­ma­gi­naire. Guar­do­nat en la seva cate­go­ria al Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Cinema de Girona, ’El Peri­ple’ entre­llaça la història de tres exi­lis: el dels repu­bli­cans aca­bada la Guerra Espa­nyola, el dels refu­gi­ats que cre­uen la Medi­terrània i la crisi de l’indi­vidu euro­peu de classe mit­jana, repre­sen­tat en la vida d’un exdi­rec­tiu d’una mul­ti­na­ci­o­nal.

Després de pas­sar per peti­tes sales o esde­ve­ni­ments per a la recu­pe­ració de la memòria històrica, la pro­jecció ha arri­bat a capi­tals com Bar­ce­lona, però també a cine­mes, audi­to­ris i pla­ces d’arreu de Cata­lu­nya. “Fem una dis­tri­bució inde­pen­dent, des­cen­tra­lit­zada i com­pro­mesa”, subrat­lla el rea­lit­za­dor. Des del seu cen­tre d’ope­ra­ci­ons a l’Ampo­lla (Baix Ebre), i a través de la seva pro­duc­tor Sègula Films, Pons va donar vida ante­ri­or­ment als docu­men­tals’La Filla del Farer’ i ’La Bata­lla de la memòria’, seguint aquests matei­xos cri­te­ris.

La pro­gra­mació a les fil­mo­te­ques de Sara­gossa i Cata­lu­nya o la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu de Prada del Con­flent va con­tri­buir a incre­men­tar la pro­jecció a un film que tam­poc ha des­cui­dat les pre­sen­ta­ci­ons en fes­ti­vals. De fet, reco­neix Pons, ha estat el guardó com a millor docu­men­tal al cer­ta­men gironí –a més de millor ’work in pro­gress’ al Fes­ti­val Memo­ri­mage de Reus 2017- el que en bona mesura li ha obert les por­tes de les pan­ta­lles inter­na­ci­o­nals. No és el pri­mer cop, de fet, que arriba a l’estat francès: l’estiu pas­sat, amb el docu­men­tal sub­ti­tu­lat en francès, ja ho va fer al fes­ti­val Cinema á la Fron­ti­ere de Prats de Molló i el pas­sat mes de novem­bre a la Mos­tra Docu­men­tal 24 Août 1944, a París.

La xarxa de dis­tri­bució de Kali­mago Films/Cine­ma­gi­naire dis­posa de 36 sales pe a Cata­lu­nya Nord i Occitània. Pons con­fia que la pel·lícula hi comenci a arri­bar de forma efec­tiva a par­tir de març. “Molts espec­ta­dors francòfons veu­ran la nos­tra pel·lícula: això és fantàstic”, apunta. Un feno­men, con­si­dera, “impen­sa­ble” a Cata­lu­nya en el cir­cuit i tipus de públic que es mou el film: “no estem dins les majors de la dis­tri­bució, no es té en compte el cine d’autor i les nos­tres sales pro­gra­men cinema ame­ricà”. “A França no és així, pro­gra­men molt cine d’autor. Cada població de més de 8.000 habi­tants té un cinema i allí es mesura la qua­li­tat de vida dels ciu­ta­dans en funció de si la gent pot anar al cinema o no”, replica.

80 anys de l’exili repu­blicà

Reco­neix que el fet que enguany es com­me­mori els 80 anys de l’exili repu­blicà –amb la marxa de 450.000 per­so­nes, de les quals 275.000 són inter­na­des en camps de con­cen­tració a França on n’hi moren unes15.000- ha des­per­tat també l’interès del públic i les enti­tats del país gal. Gra­vat entre els fars de Cata­lu­nya i els camps de refu­gi­ats Grècia, ’El Peri­ple’ narra en qua­tre idi­o­mes tres exi­lis: la vida en aïlla­ment, el blo­queig de l’indi­vidu i els estats a la Medi­terrània. Una mos­tra de la vocació uni­ver­sal que el rea­lit­za­dor ampo­llero vol con­fe­rir a la nar­ració entre­cre­uada de les dife­rents vides i con­flic­tes que s’hi plas­men.

És, d’una banda, la història de Miquel, direc­tor de màrque­ting d’una mul­ti­na­ci­o­nal que neces­sita can­viar de vida quan és aco­mi­a­dat. També la d’Alfred, fill del tor­rer del far més alt del món, el de Buda, que és cre­mat durant la Guerra Espa­nyola i obliga la família a pren­dre el camí de l’exili. Per últim, és la història d’Ammar, cap de ven­des d’una fac­to­ria d’automòbils a Damasc, que fuig de les bom­bes cap a Europa, on acaba lide­rant el camp de refu­gi­ats de Filip­pi­ada, a Grècia.

Així, el film vol traçar un paral·lelisme entre el pas­sat i el pre­sent, “a través de la nos­tra res­pon­sa­bi­li­tat dels ciu­ta­dans”, inter­pel·lant-los a actuar davant la cru­esa de les imat­ges de la guerra i l’exili forçós a l’Ori­ent Mitjà, amb 70.000 per­so­nes atra­pa­des als camps de refu­gi­ats de Grècia i 57.000 que van arri­bar a la costa del sud de la península Ibèrica el pas­sat 2018. “Crec que els espec­ta­dors han de ser actius i tre­ba­llo en aquesta direcció sem­pre: pro­vo­car una reacció activa de l’espec­ta­dor més enllà del visi­o­nat de la pròpia pel·lícula”, resu­meix.

Fer sor­tir la veu de Cata­lu­nya

Tras­lla­dar aquesta història al públic inter­na­ci­o­nal, en aquest cas el de l’estat­francès, repre­senta, per a Pons, l’opor­tu­ni­tat que “la veu de la gent que denun­cia l’exili actual dels aflori i pugui obrir un debat ampli i ric sobre com ha de reac­ci­o­nar Europa davant la fron­tera més mortífera del món, que és la Medi­terrània”. Al mateix temps, abunda, pot con­tri­buir a fer sor­tir “la veu de Cata­lu­nya” a través de les pel·lícules “produïdes al país”. “En l’actual con­text soci­o­polític, la pel·lícula aborda el fran­quisme sociològic. El món ha d’enten­dre Cata­lu­nya a través del trauma trans­ge­ne­ra­ci­o­nal vin­cu­lat al fran­quisme i la violència gene­rada per la repressió”, subrat­lla, tot recor­dant la importància de visu­a­lit­zar les estruc­tu­res pro­fun­des del poder esta­tal espa­nyol i la “regressió cap a la violència vin­cu­lada al fran­quisme” plas­mada en els fets de l’1-O.

A banda del guió i la pro­ducció cine­ma­togràfica del docu­men­tal, Pons és també el res­pon­sa­ble del con­cepte musi­cal dar­rera d’’El Peri­ple’. Les cre­a­ci­ons del seu grup musi­cal Los Sir­ga­dors, que mes­cla la jota ebrenca i el blues, es fusi­o­nen amb els sons dels músics que han tro­bat en el seu pas pels camps de refu­gi­ats grecs. Des de fa un any, la banda sol inter­pre­tar en directe aquesta banda sonora a Cata­lu­nya jun­ta­ment amb les pro­jec­ci­ons del docu­men­tal, ofe­rint un espec­ta­cle musi­cal i visual com­ple­men­tari. “El cine català es rei­venta: com la indústria dis­tri­bució no fun­ci­ona a aquest nivells, ens l’hem hagut d’inven­tar. Donem aquest valor afe­git que és inter­pre­tar els extres de la pel·lícula”, apunta.

En l’agenda imme­di­ata, ’El Peri­ple’ i els Sir­ga­dors ja ten pro­gra­ma­des noves pro­jec­ci­ons i actu­a­ci­ons a Sant Feliu de Llo­bre­gat, el pròxim dia 16; Tar­ra­gona, el dia 19; Badia del Vallès, el dia 20; Reus, el dia 26; Mataró, el set de març; Tor­re­dem­barra, el 29 de març; Amposta, el 30 de març; o Bada­lona, jun­ta­ment amb Pro­ac­tiva Open Arms, el pròxim 10 d’abril. A mitjà ter­mini, Pons pre­veu tor­nar a l’estat francès con­vi­dat per la Uni­ver­si­tat de la Sor­bona i l’Asso­ci­ació 24 Août 1944, a més de tre­ba­llar per acon­se­guir obrir-se pas amb pre­sen­ta­ci­ons a Madrid, Por­tu­gal i Ciu­tat de Mèxic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.