Crítica
teatre
Implacable i càlida Irlanda, a la BC, de nou
La Biblioteca de Catalunya (BC) és una espai amb molta ànima. Les boires i el plugim de La reina de la bellesa de Leenane demostra que, en les seves voltes s’olora molt bé la Irlanda rural i ancestral dels drames crus i els amors més tendres. El públic percep uns personatges fràgils i uns actors que s’entreguen a unes veritats que, per instants, passen de l’amor utòpic al drama més implacable. Preciós i cruel, alhora.
El director, Julio Manrique, l’encerta. Sense el piano de L’ànec salvatge, aconsegueix una atmosfera de fangar i abraçades desesperades. Vicky Peña, per cert, n’ha fet la traducció. Amb la seva mare, Montserrat Carulla, van signar la primera versió d’un drama que ja va impactar (tot i que es va fer a la italiana, a major distància del públic) a la Villarroel, el 1999.
El text de Martin McDonagh té paral·lelismes amb La calavera de Connemara, estrenada el 2017 a la Villarroel. Forma part d’una trilogia. Per això, hi ha personatges citats en una obra que són protagonistes en l’altra. En les dues hi ha una presència dels joves molt excèntrica. En aquesta ocasió, Ray (Enric Auquer) ha frenat l’expansionisme còmic d’aquest jove immadur. L’actor escolta la resta del repartiment. Per això, el seu paper, que és detonant involuntari, no trepitja el drama dels altres, que no poden respondre a la seva lluminositat esbojarrada perquè parteixen d’una psicologia que els tira molt més endins. Ernest Villegas (Pato) és un tendre homenàs. Marissa Josa (la mare) sap aixecar el seu personatge sense quasi moure’s del balancí: simpàtica, víctima, puntimirada, egoista fins a la medul·la. Finalment, Marta Marco (la filla) desplega tots els registres: dona forta, tòxica amb la seva mare i encantadora amb la resta, en un món que quedarà intuït i que s’anirà veient que cada cop és més distant de la realitat., Destaquen també unes transicions precioses que evoquen aquella mítica Irlanda rural que tan bé s’expressa a la Biblioteca de Catalunya (anteriorment s’hi han vist La presa, Traduccions /translations,i Dansa d’agost).