El cor del terrisser

El 2017 va morir Pere Salamó Sais, que, per a molts, és l’últim gran terrisser, i es clausurava un dels obradors de ceràmica més antics –més de 250 anys documentats– de la població. El domini de l’ofici de Pere Salamó i la seva família no quedarà en res. El Terracotta Museu ofereix una exposició temporal amb un doble objectiu: donar a conèixer la història de la terrissa bisbalenca i els seus colors, l’ocre, el verd i el blau, que són tanmateix els tres colors de l’Empordà; i donar a conèixer el llegat de la família Salamó, que ha donat una important col·lecció de peces al museu. L’alcalde, Lluís Sais, destaca la importància de la mostra i el treball que es fa per acabar la darrera fase de les obres del museu. Dolors Guerra, vídua de Pere Salamó, i d’altres familiars, van agrair ahir, durant la presentació de la mostra, la iniciativa de donar a conèixer el seu treball fet amb cura i passió durant generacions.

“La mostra vol ser un sentit reconeixement a Pere Salamó Sais (1943 - 2017), el darrer terrisser d’aquesta nissaga, consumat ceramista, reconegut pel seu extraordinari domini de l’ofici i mestratge, sempre a punt per ajudar i animar les noves generacions de ceramistes”, va explicar el conservador del Terracotta Museu, Xavier Rocas. Per Rocas, l’exposició és també “un gran homenatge a tota una nissaga de terrissers que va contribuir, en gran mesura, a mantenir durant generacions i fins a l’actualitat les tècniques tradicionals”.

Can Salamó va mantenir al llarg de la seva història una continuïtat en la producció de terrissa acolorida, majoritàriament d’obra roja i vidrada, la qual es feia tradicionalment a partir de les engalbes i vernissos. L’aplicació d’aquests colors es realitzava a través de diferents tècniques decoratives. La terrisseria Salamó emprava d’habitud el bany, la llanterna, la trepa, l’esquitx i el jaspi. L’acurada execució de totes aquestes tècniques decoratives es va enregistrar a can Salamó en diferents moments entre el 1978 i el 2003, uns testimonis d’un gran valor documental que es podran visualitzar a l’exposició.

Les tècniques

La mostra ens permet aprofundir en les tècniques decoratives tradicionals de la Bisbal: el bany, que consisteix a submergir l’objecte dins un recipient d’engalba –o de vernís–; la llanterna, o tècnica decorativa que rep el nom de l’estri amb el qual es realitzava. La llanterna és un recipient en forma de botella aplanada, boca al capdamunt, digitacions laterals per facilitar la prensió i forat a la meitat de l’espatlla on es col·locava una canya que graduava la sortida d’engalba; la trepa o tècnica decorativa i, per extensió, del dibuix que en resulta; l’esquitx, que consisteix a mullar-se les polpes dels dits amb vernís –sovint de color verd, més esporàdicament marró– i esquitxar-lo sobre l’atuell prèviament engalbat, habitualment de blanc, més rar en vermell i, finalment, el jaspi, que consisteix a esquitxar de color una superfície ja engalbada prèviament amb un altre color (vermella sobre engalba blanca, o al revés) i, agafant la peça amb les mans, amb un moviment brusc circular o bé lateral, fer lliscar l’engalba superior de manera que formi aigües el·líptiques o longitudinals damunt el color base.

La inauguració de la mostra temporal al Terracotta tindrà lloc el proper diumenge i es podrà veure fins al 24 de juny.