Nou sacseig dins del metro

L’Ajuntament de Barcelona ha volgut imprimir fortalesa cultural a l’àrea metropolitana. Ho ha fet amb la Quinzena de Dansa (en la qual hi ha vinculats fins a nou municipis del seu entorn). El metro i els Ferrocarrils s’han convertit en el transport dels artistes d’un espai a un altre. Cada dia hi ha el sacseig imperceptible dels vagons d’estació a estació. I, ara, hi ha la festa que agermana les andanes a través del ball, sempre prudent, amb el moviment còmplice dels Hop, per exemple. Dissabte a la tarda, van donar una frescor molt similar a la que l’any passat va presentar Brodas Bros, però aquest cop donant molta més presència als joves alumnes de dansa i barrejant-hi saxo, flauta travessera i cant líric com a element amb el qual despertar el ball. I, evidentment, si el ball pot arribar al soterrani de l’estació de Fondo, a Santa Coloma de Gramenet, on no arriba la cobertura dels mòbils, amb més contundència es pot fer a les places i als teatres.

El TNC va programar l’experiment de Cesc Gelabert a la Sala Petita, com a preludi del festival. Van anar refent improvisació fins ahir, diumenge. Nom, en principi, és una acció irrepetible. Que es va plantejar com a experimentació a partir d’uns codis mínims per poder improvisar moviment de cinc ballarins, música i llum. Una finestra per comprovar la varietat de moviments però que agafava densitat quan apareixien els vestits (tret del fons del TNC) amb volum i pes que dificultaven el ball però que trencaven la quotidianitat fent volar una peça que només coneix arrossegar les vores llepant el terra. Molta més intensitat va aportar el Via Kanana, que dissabte a la nit va tornar a captivar (ja ho havia fet també la nit de divendres) el públic del Teatre Joventut de l’Hospitalet. Un ball lluminós, de reivindicació i apoderament d’un grup de la localitat sud-africana de Katlehong que aprofiten la dansa (imparable, energètica, molt coreografiada) per fugir de la misèria i dels conflicte dels seus carrers. Amb camises llampants i uns peus que volen, la seva potència escènica supera les ombres i fotos de marginalitat del seu entorn. Optimisme a tot gas.

La Quinzena afronta, ara, la seva primera setmana. Però s’allargarà encara dos caps de setmana més. Fins al 31 de març. Aquest any s’ha endarrerit per no topar amb el recent Barcelona Obertura Spring Festival, que va acabar ahir i pretén situar Barcelona com una capital musical de primer nivell a partir de la col·laboració entre el Liceu, el Palau i L’Auditori. La directora artística del Liceu, Cristina Schieppelmann, celebrava aquesta col·laboració, que no sempre és habitual: la cultura es construeix des de les complicitats artístiques i veïnals.

L’espectacle inaugural va ser el capvespre de dimecres, al davant de la catedral de Barcelona. Block anirà voltant pels municipis de La Quinzena. Com el joc aparentment intranscendent però amb un cant a la diferència de Hippos. Els turistes i els vianants espontanis de dimecres no podien estar-se de pujar a dalt dels bancs de ciment per veure les acrobàcies dels artistes a Block, una mena de construcció gegant que atorgava moments de talaia i estructures dinàmiques. Com la ciutat que no dorm, que sempre es mou. Aquell sacseig que tampoc és només el del metro i dissabte convidava a ballar a Can Peixauet.