Els més trapelles
Apareixen les dues primeres històries llargues de Zipi i Zape de Josep Escobar amb la idea de reeditar tots els àlbums i crear noves aventures dels dos bessons
Francisco Ibáñez, un dels grans autors vius del que va ser l’escola Bruguera i que continua en actiu i té l’honor d’haver creat el personatge més popular de tota la història de l’editora, es va desfer en elogis parlant de la figura i l’obra de Josep Escobar, creador de personatges de còmic tan emblemàtics com ara Petra, “criada para todo”, Carpanta i sobretot Zipi i Zape, els bessons trapelles que protagonitzen una sèrie que ara es torna a editar coincidint amb els 25 anys de la mort del dibuixant, que es compleix aquest diumenge. “Escobar, a més de ser un gran dibuixant i narrador i una gran persona, era un professional que sabia de tot, i per dibuixar no li calia documentació perquè tot ho tenia al cap”, va dir Ibáñez en la presentació dimarts a la Fnac Triangle dels dos primers llibres: El tonel del tiempo i La vuelta al mundo, editats per Penguin Random House, que va adquirir a Ediciones B el fons de Bruguera.
Ibáñez tenia raó: a banda de la seva capacitat per dibuixar, Escobar va ser un home inquiet que va escriure obres de teatre, va inventar un projector de pel·lícules de dibuixos animats i havia participat en publicacions satíriques d’abans de la guerra com ara L’Esquella de la Torratxa i Papitu. Quan va acabar el conflicte va ser expedientat i va passar un any i mig a la presó. En sortir va reincorporar-se a la revista Pulgarcito, on va crear un dels grans personatges de la postguerra: Carpanta, que reflectia perfectament la fam que hi havia. Escobar va anar reflectint a través de la historieta la realitat del país. Així, Petra va ser la paròdia de la clàssica minyona que arriba del poble a la ciutat. Però els personatges que més popularitat li van donar van ser Zipi i Zape, que van tenir la seva pròpia capçalera i hi va haver un grup musical amb el seu nom, filmografia i molt marxandatge.
L’any 1957, amb altres grans estrelles d’aleshores –Cifré, Conti, Giner i Peñarroya– es va independitzar de Bruguera per crear Tío Vivo, una revista de to més adult. Finalment les finances els van fer tornar a la casa mare.
La vuelta al mundo va ser la primera aventura llarga que va realitzar Escobar els anys 1970 i 1971. En la reedició s’han homologat la tipografia i els colors i s’ha fet “una revisió lingüística respectuosa per adaptar-lo al públic d’avui”, segons Sergi Escobar, net de l’autor.
Nostàlgia i reconversió
La nova etapa de recuperació dels personatges Zipi i Zape té, per als hereus i per a l’editorial Penguin Random House, dues fases. En una primera etapa s’editaran tots els àlbums amb històries llargues que va publicar Bruguera a la col·lecció Magos del Humor i, un cop enllestida la reedició, es llançaran noves aventures. De moment, com va explicar el net del creador, Sergi Escobar, “encara no tenim clar qui les dibuixarà i escriurà”. Però el que sí que ja tenen decidit és que no hi haurà continuïtat amb les aventures que va publicar Ediciones B, l’anterior propietària dels drets, realitzades per Joaquín Cera i Juan Carlos Ramis, que van formar part de la generació més jove que va treballar amb Bruguera per passar a B, un cop l’editorial dels germans Bruguera va haver de tancar. Cera i Ramis van intentar actualitzar els personatges: Zipi i Zape eren uns nois dels noranta amb uns pares que també volien adaptar-se als nous temps. Don Pantunflo ja no era aquell rígid professor de columbofília i filatèlia assegut tot el dia al sofà de casa, sinó que canviava el seu vestit noucentista per un xandall per sortir al carrer a suar la cansalada. Al seu torn, la seva esposa, Doña Jaimita, deixava de ser una mestressa de casa per esdevenir una professional ‘freelance’ de disseny gràfic. “Encara no sabem qui ho farà, però de l’anterior versió no ens va agradar el traç”, va dir Sergi Escobar, que també es va referir a les dues adaptacions cinematogràfiques de Zipi i Zape, que tenen més a veure amb la moda de Harry Potter que amb el tarannà original de la sèrie. “El grup Zeta va aprofitar la capçalera i el nom d’uns personatges per crear unes històries que res tenien a veure amb l’original.” A tall de curiositat hi va una primera adaptació al cinema amb Alfred Lucchetti i Mary Santpere.