Figures de l’infinit

Amb un to que passa de la tragèdia a la comèdia ate­nu­ada, Enri­que Vila-Matas (Bar­ce­lona, 1948) pre­senta la novel·la Esta bruma insen­sata (Seix Bar­ral). Pro­ta­go­nit­zada per dos ger­mans i dins un “diàleg metafòric”, Vila-Matas ha ges­tat un lli­bre sobre les dua­li­tats vitals, sobre dues mane­res d’enten­dre el món, que ell pre­senta com el doc­tor Jekyll i el senyor Hyde, amb referència al procés de cre­ació literària. L’obra està ambi­en­tada durant els dies de pro­cla­mació de la República Cata­lana de l’octu­bre del 2017 com a punt històric. Té moments de gran bellesa des­crip­tiva, sobre­tot en la inducció d’estats d’ànim. Des d’un casa­lot a la vora d’un penya-segat als afo­res de Cadaqués, Simon Sch­nei­der –que Vila-Matas defi­neix com un “pobre dia­ble”– tre­ba­lla per a un autor de gran èxit que es fa dir Gran Bros, que viu ocult a Nova York des de fa anys. És en rea­li­tat el seu germà, que no ha vist en vint anys, i que es pre­senta com el nar­ra­dor de culte nord-ame­ricà Tho­mas Pync­hon.

La tarda del 27 d’octu­bre del 2017, la de la pro­cla­mació de la República Cata­lana, Simon –blo­que­jat quan inten­tava recor­dar una frase sobre l’infi­nit– deixa enrere el seu casa­lot i es diri­geix a Bar­ce­lona, on se cita amb el germà. De fet, la novel·la s’havia de titu­lar Figu­ras del infi­nito i una part de la ins­pi­ració la deu al pin­tor Édouard Manet. També va esmen­tar que un altre dels efec­tes pro­vo­ca­dors del text va ser una con­ferència sobre l’art de la cita que va dic­tar al Collège de France de París, ciu­tat on el nar­ra­dor és un autèntic heroi. Quan li vam pre­gun­tar ahir sobre les inten­ci­ons de la novel·la, va ser categòric: “La novel·la parla de lite­ra­tura, però al mateix temps està par­lant de la vida. No vull que quedi per sem­pre la idea que és meta­li­te­ra­tura, sinó que parla de les dues noci­ons de la vida, entre el ser i no ser de la vida o el rebuig a la vida, i d’un cons­tant Jekyll i Hyde en relació amb els ger­mans: men­tre que l’un mos­tra el rebuig a l’escrip­tura, l’altre expressa la seva fe en la lite­ra­tura.”

Vila-Matas ens diu que la seva novel·la “s’assem­bla al judici del procés, perquè busca la com­plexa veri­tat dels fets”.