Un heroi de còmic
El dibuixant Milo Manara presenta a Comic Barcelona, que avui s’inaugura, ‘Caravaggio’, en què mostra l’artista italià com un personatge d’historieta
Milo Manara ha arribat a Comic Barcelona, que avui obre les portes fins diumenge a Fira de Barcelona a Montjuïc, amb una novetat sota el braç: la segona part de Caravaggio (Norma Editorial), una biografia lliure del gran artista italià en què es pot comprovar que el que durant molt de temps va ser rei de l’erotisme amplia la seva fascinació per l’art. “M’interessa l’art figuratiu clàssic perquè al llarg de molt de temps ho va ser tot: era el retrat, era narració i fins i tot doctrina. La figuració moderna ha perdut aquests valors socials.” Per Manara, aquesta funció social de l’art ha passat a mans del cinema, la televisió i, fins a cert punt, al còmic”. El dibuixant italià creu que hi ha un fort vincle entre la pintura a partir del Renaixement, que marca l’inici de la modernitat, amb el còmic actual.
El primer impacte pictòric que va rebre va ser la portada d’un catecisme que precisament era una obra de Caravaggio, La crucifixió de sant Pere, una imatge hiperrealista que el va colpir quan encara no sabia qui era Caravaggio. El pintor el va acompanyar sempre, quan es va presentar a l’examen de revàlida del batxillerat artístic que havia fet, el tema que li va tocar va ser precisament Caravaggio. “No em puc comparar amb ell, està clar, però sí que compartim les inicials del nom M.M. El seu nom era Michelangel Merisi i es feia anomenar Caravaggio perquè aquest era el nom de la població d’on provenia, tot i que ell havia nascut a Milà el 1571”.
Pensa que el Quattrocento el Cinquecento i el Seicento representen per a Europa la idea de naixement d’una comunitat cultural en què els artistes s’influïen perquè van començar a viatjar. Són uns segles en què apareixen Rafael, Miquel Àngel, Tiziano, Velázquez, que havia viatjat a Roma.
Noies Manara
Amb Manara és inevitable parlar de les dones perquè ha estat un dels autors que ha tingut més traça per dibuixar-les i perquè les seves històries estan carregades d’erotisme. “Jo no soc fill del Maig del 68, sinó que hi vaig actuar com a activista. En aquells temps fer evident la sexualitat va ser una actitud alliberadora”, va explicar ahir. A Caravaggio apareixent dues dones protagonistes. Una d’elles, creació de ficció, està inspirada en la Ipazia que va ser astrònoma, filòsofa, matemàtica i que tenia molts altres grans coneixements, i que fou assassinada. L’altra gran protagonista va ser una persona real, la comtessa Colonna, que, segons va explicar Manara: “Va ser una persona a la qual va servir el pare de Caravaggio.”
Tot i que en certs moments Manara va ser qüestionat per la utilització de la dona com a objecte, en aquesta obra contradiu aquestes acusacions donant a la dona un paper protagonista, actiu i intel·ligent. “No es pot dir que m’hagi adaptat a la moda perquè aquest personatges va ser crear abans del Me too i que es parlés de l’apoderament de la dona”, declara. També explica que, quan ha tingut trobades amb grups feministes, no m’han condemnat mai: “Si han trobat alguna cosa que no els agradava del tractament de la dona, com a mínim he sortit absolt.”
Pel que fa a Caravaggio, el dibuixant el veu com un personatge de còmic per la vida que va portar, que va ser perseguit i empresonat. També el veu com un precursor de la ficció perquè agafava la realitat per explicar històries. “Crec que és un autor molt cinematogràfic. Estic convençut que avui hauria estat un cineasta. Agafava la gent del carrer per pintar els quadres, feia la seva composició la seva il·luminació i escenografia, com si fos el director d’una pel·lícula.”