Explicar un univers
‘Angèlica i Rafel’ de Miquel de Palol tanca el cicle ‘Matar el monstre’ (Comanegra), una sèrie de novel·les d’alguns dels millors escriptors de la literatura catalana
Amb Angèlica i Rafel de Miquel de Palol Comanegra tanca el cicle Matar el monstre, una sèrie de set novel·les d’alguns dels millors escriptors de la literatura catalana, iniciat ara farà un any i mig amb la data 1818 signada per Ada Castells. Tot parteix d’una picada d’ullet als clàssics gòtics quan l’estiu del 1816 un grup d’escriptors van reunir-se en una mansió de la riba del llac Léman i es van reptar a escriure una història de monstres. D’allà va forjar-se la novel·la Frankenstein or The Modern Prometheus de Mary Shelley (publicada el 1818). Dos segles després, l’editorial Comanegra reunia set autors i els seus editors a la fàbrica Lehmann per acordar els termes del projecte Matar el monstre.
La trama gòtica ha tingut uns accidentals punts de confluència i unes dates reveladores, on Mar Bosch, Julià de Jòdar, Susanna Rafart, Núria Cadenes i Jordi Coca ens han portat fins a Palol, que amb una novel·la d’espies malenconiosos, ambientada en el 2018, fa una lectura de l’actualitat amb els ingredients que més li agraden i que han donat relleu a moltes de les seves novel·les: diàlegs conductors, descripcions poètiques, debat intel·lectual i d’idees, elements d’autoficció, dosis de matemàtiques i personatges que trenen la trama a través de màximes, sentències, cites i frases filosòfiques. Entrar en l’univers Palol implica acceptar l’aventura de la cultura, i si en la presentació fa uns dies a la llibreria Laie es va esmentar de nou el tòpic de la dificultat, no cal dir que el lector ha de participar en la seducció del pensament, que és equivalent a la pulsió sexual que guia la parella principal i el reguitzell d’espies immersos en una societat a punt de claudicar davant les vagues, la brutícia i les contínues referències a la crisi entre Catalunya i Espanya. L’artefacte flueix perquè estableix una relació tàcita amb el lector, però també pel ritme i pel mateix moviment que impulsa els espies melangiosos que participen en la biblioteca mòbil, on semblen els àngels de Wenders a Cel sobre Berlín. L’anàlisi política no és xarona ni marcada pel patrioterisme sinó que ve de lluny: de model social, d’estil musical, d’una tendència barroca o neobarroca que impregna el laberint on un es pot perdre i jugar a la deriva pels seus carrers. D’Angèlica i Rafel se’n podrien extreure un volum d’aforismes o un bon llibre de poemes, però l’arquitectura de la novel·la marca.
Els directors de la col·lecció han estat el filòleg Francesco Ardolino i l’editor Jordi Puig, que han volgut fer un salt mortal de sortida. Puig afirma: “Des d’un primer moment vam pensar que Palol era un autor òptim per tancar una col·lecció com aquesta, i no hi havia ningú en la literatura catalana més indicat per agafar la figura atonyinada d’aquest Francesc Castany que neix el 1818 i malda perquè la seva alineació astral s’acabi complint. El lector del Palol geòmetra hi té una nova fita.” I no ha estat fàcil, perquè continuar una línia, ni que sigui discontínua, va ser acceptat per Palol més com un al·licient que com un handicap.
A Puig li consta que hi ha gent que l’està seguint tota en ordre cronològic estricte: “Ens en van arribant impressions i estic convençut del que se’n recull, del viatge, però la col·lecció no està pensada per haver-li de ser fidel al conjunt: el que em fa més feliç és veure néixer bones novel·les que no haurien nascut d’altra manera i que el lector fidel a cadascun dels autors pugui atansar-s’hi sense més complexos. Qui vulgui jugar-hi una mica més, té ingredients per fer-ho, però no posem pedres a les sabates ni brosses a l’ull, em sembla.”
Palol observa la peixera del món a través dels seus personatges: “La justícia com un exercici capritxós d’usura moral.” O una altra: “Ja no s’esforça ningú a trobar la gran veritat articulada al voltant d’un únic concepte d’explicar el món, perquè tal operació intel·lectual ha caigut en descrèdit.”