Caputxino agredolç

El 2007, Rosa Navarro, amb Gema Arquero, publica Salidas de emergencia, en què per primer cop es podia veure un còmic lèsbic en què es tractaven amb naturalitat, desmitificació i humor les relacions d’amor i amistat d’una colla de dones lesbianes, que es reien dels seus tics i parafernàlia. Era el primer pas creatiu de Rosa Navarro (Vilanova i la Geltrú, 1977) per començar a visibilitzar vivències que en molts moments de la seva vida li van comportar neguits, inseguretats i incomprensions. “Comences per la família, tot i que amb el temps, i quan veuen el que has fet i el seu reconeixement, comences a sentir un canvi d’actitud.”

Nørdica Comics ha tret la novel·la gràfica Cappuccino Commotion, en què Rosa Navarro fa un recorregut vital per totes les experiències que l’han ajudat a trobar la seva autèntica identitat de gènere, un procés força complex, perquè no acaba de ser tot d’un únic color.

L’autobiografia se centra bàsicament en els problemes que té la protagonista en la seva recerca de l’amor i en la manera d’administrar-lo. Els seus canvis de ciutat, les seves fugides, que finalment sempre la porten a trobar-se amb el dilema de com pot aconseguir ser ella mateixa, són moviments que han marcat la seva vida.

Tot i l’aparent dramatisme del relat, es tracta d’una obra amb molt sentit de l’humor i molta ironia, que fan de la protagonista un alter ego singular. També es troben en l’àlbum moltes referències culturals. “M’agrada molt posar referències de llibres, discos i pel·lícules que m’agraden”, diu Rosa Navarro. El títol és una referència a una escena d’un film d’Isabel Coixet, però, a més, amb al·lusions a Gertrude Stein, Depeche Mode, Hitchcock, John Ford, Chaplin, Wilco i RadioHead, entre moltes altres, que ajuden a mantenir la història entre la realitat i la fantasia, que és el mateix que li passa a la protagonista.

El personatge del paper, com el real, és mare gràcies a la gestació de la seva parella. “La maternitat –diu el personatge real / de ficció– em va ensenyar després de 37 anys qui era jo. Vaig descobrir el punt de masculinitat que tenia la meva identitat de gènere. Sense arribar a ser home, tampoc em sentia dona. Em trobava en el meravellós lloc del gènere no binari.”

Tot i que el llibre sembla que parli d’una problemàtica específica, el seu tractament obert i les seves referències el fan una obra en què, en qüestions d’amor i desamor, s’hi pot veure reflectida qualsevol persona, tingui la tendència identitària que tingui. Com es diu en el llibre: “La recerca de l’amor i l’estabilitat és universal.”