la crònica
Tot resseguint els passos del Grup Modernista de Reus
«Sort que la colla es desféu aviat, si no en aquestes hores ja tots faríem malves.» Miquel Ventura reflexionava l'any 1920 sobre el final del Grup Modernista de Reus, la colla de joves inquiets que entre l'estiu de 1897 i final de 1898 (Reus era llavors la segona ciutat més poblada de Catalunya) es reunien a la llibreria de ca l'Aladern (Cosme Vidal) per rebentar l'establishment polític i cultural de l'època, llegir-se els uns els altres i parlar de Marx, Bakunin, Tolstoi, Nietzsche, Gorki i Maeterlink, per posar només uns quants exemples dels seus autors preferits. Els escrits de Miquel Ventura, juntament amb El cercle màgic i Camins de França de Joan Puig i Ferreter, són el fonament de la ruta literària sobre el grup, que dimecres i dijous es va desenvolupar pels escenaris on es movia la colla. Un experiment nou, com el que va ser per Tots Sants la ruta guiada nocturna pel cementiri, i que respon a l'afany de la regidora Pont perquè els veïns d'aquesta ciutat modernista ens adonem que el modernisme no són tan sols les cases. I el Gaudí Centre.
Malgrat que va durar poc, el grup de seguida va assolir la categoria de mite més que res perquè alguns dels seus components, sobretot Ventura i Puig i Ferreter, en van parlar a posteriori. El suïcidi d'Hortensi Güell (una de les ànimes del grup) i Antoni Isern també va contribuir-ne a la mitificació. L'atracció romàntica per la mort atreia el grup, i d'aquí la frase inicial de Ventura amb què la cronista encapçala aquest escrit. L'ideari de la colla, resumit per Miquel Ventura, era, i és encara, engrescador: «En filosofia, érem escèptics; en literatura, modernistes; en art, futuristes; en catalanisme, ultraradicals; i en sociologia, àcrates.» Aquesta divisa penja al costat de les deu estrelles que l'artista Francesc Vidal, en una esplèndida mostra del que ha de ser l'art a la via pública, va dedicar al grup i que s'exhibeixen a la plaça del Teatre, un dels escenaris de l'itinerari. La ruta va començar al claustre de l'institut Salvador Vilaseca, on hi ha una placa dedicada a Puig i Ferreter. Es va saltar, perquè hi fan obres, el carrer de Jesús, on al número 31 hi havia La Regional, la llibreria de l'Aladern, local ocupat ara per una franquícia de roba interior que potser hauria fet les delícies del grup. Va continuar a la plaça del Teatre i a la biblioteca del Centre de Lectura, que conserva el llegat (incloent-hi incunables) de Miquel Ventura. Precisament, l'ateneu va ser un altre dels escenaris fonamentals del grup perquè, ja dispersat, Pere Cavallé, un altre membre destacat de la colla, en va publicar molts textos a la revista de l'entitat entre els anys 1901 i 1904. La ruta va prosseguir al Mercadal (on es van llegir els magnífics textos de Puig i Ferreter sobre el Reus de l'època), es va aturar al Teatre Fortuny (on una càpsula audiovisual presentava Blancor, un escrit d'Hortensi Güell del llibre Florescència) i va acabar a cal Rull, que encara no s'havia construït en aquells anys (el modernisme arquitectònic tot just començava), però on els assistents van degustar una copa de vi. Els actors Rut Enguita i Antoni Dalmau van llegir els escrits, triats per Magí Sunyer i Rosa Pagès, especialistes en el moviment.
En conclusió, una ruta molt apta per a estudiants de batxillerat i els més avantatjats de secundària. A veure si l'Ajuntament s'hi anima. Si a la cronista li haguessin explicat alguna cosa del Grup Modernista de Reus quan estudiava BUP, hauria embogit d'entusiasme.
