Arts escèniques

Peralada

Imperial Mariïnski

El direc­tor del Fes­ti­val Cas­tell de Pera­lada, Oriol Aguilà, subrat­llava diven­dres el fet que el Ballet del Tea­tre Mariïnski rara­ment surt de la seva ciu­tat, Sant Peters­burg, men­tre s’hi fa el Fes­ti­val Estre­lles les Nits Blan­ques, que omple l’antiga capi­tal impe­rial russa d’acti­vi­tats cul­tu­rals de tot tipus. Però aquesta vegada, el Ballet del Mariïnsky, diri­git per Yuri Fateev, ha fet una sig­ni­fi­ca­tiva excepció per debu­tar en el Fes­ti­val Cas­tell de Pera­lada , que dijous i diven­dres va inau­gu­rar la seva 33a edició amb dos espec­ta­cles de la com­pa­nyia, tota una ins­ti­tució de la dansa clàssica, des que va ser fun­dada a mit­jan segle XVIII amb el nom de Ballet Rus Impe­rial.

En les seves dues radi­ants nits a Pera­lada, el Mariïnski ha inter­pre­tat qua­tre core­o­gra­fies que mos­tren, en con­junt, la seva essència i evo­lució al llarg del segle XX i entrant ja en el XXI. Dijous va repre­sen­tar Les qua­tre esta­ci­ons, core­o­gra­fia neoclàssica con­ce­buda, a par­tir de la música de Vivaldi, pel jove Ilya Zhi­voi, que es va incor­po­rar al Mariïnski el 2008 com a ballarí i va començar a tre­ba­llar com a coreògraf el 2013. De fet, Les qua­tre esta­ci­ons es va estre­nar a Sant Peters­burg el 2017. Va ser la millor entrada pos­si­ble del Mariïnski a Pera­lada.Després de la repre­sen­tació, el direc­tor del tea­tre rus, l’emi­nent Valeri Guérguiev, va tru­car a Aguilà per saber si tot havia anat bé. La res­posta: més que bé, un èxit.

Diven­dres, la segona repre­sen­tació del Mariïnski estava estruc­tu­rada a par­tir de tres core­o­gra­fies, començant per Cho­pi­ni­ana (1908), de Mic­hel Fokine, que va ser pri­mer ballarí del Ballet Impe­rial i coreògraf titu­lat del Mariïnski. Amb la música de Cho­pin inter­pre­tada per la pia­nista Ale­xan­dra Zhi­lina, les balla­ri­nes i el britànic Xan­der Parish, com a única presència mas­cu­lina, van inter­pre­tar aquest viatge als orígens del ballet, que home­natja l’època romàntica, amb un bosc cre­pus­cu­lar basat en esbos­sos de l’escenògraf Orest Alle­gri, com a teló de fons. La música de Cho­pin també va acom­pa­nyar la core­o­gra­fia estel·lar de la nit, In the night (1970), de Jerome Rob­bins, amb tres movi­ments inter­pre­tats per altres tan­tes pare­lles, sota les llums evo­ca­do­res dels estels o d’unes grans làmpa­des de saló de ball. El tríptic es va com­ple­tar amb Mar­gue­rite and Armand (1963), cre­ació de Fre­de­rick Ash­ton ins­pi­rada en la tràgica història de La dama de las camèlies de Dumas, amb música de Liszt. Eka­te­rina Kon­dau­rova, balla­rina prin­ci­pal del Mariïnski que ja havia bri­llat a In the night, es va posar en la pell deli­cada de Mar­gue­rite.

Diven­dres també va tenir lloc a Pera­lada la Tro­bada d’Estiu de la Comu­ni­cació, que va reu­nir uns quants pro­fes­si­o­nals del sec­tor i cares cone­gu­des, com ara la pre­si­denta del Congrés, Merit­xell Batet, i Miquel Roca i Junyent. La tro­bada està orga­nit­zada per l’agència Efe i la Fun­dació Aber­tis , que dedi­carà una part dels diners de la seva acció de patro­cini del fes­ti­val a la repo­blació fores­tal de les ter­res de la Ribera d’Ebre afec­ta­des pels incen­dis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.