Diàlegs artístics
Carme Sanglas i Pep Camps exposen ‘L’ara i el res’ a la canònica de Vilabertran, fins al 29 de setembre
El poemari Tot és ara i res que Joan Vinyoli va escriure el 1970 ha inspirat el títol de l’exposició L’ara i el res que, en el marc de la Schubertíada , es pot visitar aquests dies a la canònica de Santa Maria de Vilabertran. En aquest llibre, el poeta parla, igual que ho fan els artistes Pep Camps i Carme Sanglas, de l’afany de transcendència en relació amb allò físic i quotidià. Tot i que cadascun dels dos pintors aborda el tema amb un punt de vista diferent, s’hi pot apreciar com els dos recorren a un llenguatge simbòlic de base figurativa.
Diàlegs: Pintura, música i patrimoni és un cicle estival que uneix tres puntals de la cultura com són la pintura, la música i el patrimoni a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran. Des de fa 27 anys, en aquest espai, hi té lloc la Schubertíada i, per cinquè any consecutiu, s’hi fa paral·lelament una exposició de pintura contemporània a cura del Centre d’Art Contemporani Bòlit de Girona . Comissariada per Carme Sais, per una banda trobem l’exposició que porta per títol El Cos, El Pa, El Poder i El Coneixement, amb la qual Pep Camps descriu el que és “ineludible, important i sublim en aquest món i estableix connexions entre elements terrenals i absoluts”. L’espiritualitat de la canònica ha influït en l’artista a l’hora de seleccionar i crear les obres que integren aquesta exposició. Les seves pintures incorporen elements simbòlics i figuratius per crear diferents connexions i associacions. Més enllà de la formalització, l’artista suggereix una lectura conceptual que esdevé espiritual i enigmàtica, en uns casos, i reflexiva i punyent, en d’altres.
Per la seva part, amb la mostra Un món silenciós Carme Sanglas “ens obre el seu univers sensible i representatiu a través del qual enalteix el que és primari per il·luminar el que és profund i gairebé creença”. Per a aquesta exposició ha creat i seleccionat obres a l’entorn de quatre eixos temàtics recurrents en l’imaginari de l’artista: la casa, la mar, la terra i els astres, tot defugint la figura humana, malgrat que és molt característica en la seva obra.
