Mor Gerard Duran, gran difusor de la parla cadaquesenca

El cada­que­senc Gerard Duran Riera va morir dijous, als 70 anys. Des de Ràdio Cap de Creus expli­quen que va començar a fer-se popu­lar a la vila a par­tir de ser un dels grans impul­sor de la parla cada­que­senca. Va deci­dir estu­diar i cer­car el motiu d’aquesta parla salada i, arran de veure que les noves gene­ra­ci­ons l’esta­ven per­dent, va impli­car-se acti­va­ment en la seva difusió. Entre altres, va crear la comu­ni­tat Jo també parli cada­que­senc, i des de la ràdio va impul­sar el pro­grama Gent Salada, un con­curs per a nens que avui dia encara s’emet. Per altra banda, va col·labo­rar en mol­tes revi­si­ons de lli­bres i arti­cles escrits en català per pas­sar-les al cada­que­senc; el 2022 va col·labo­rar amb Zephy­rum Edi­ci­ons i Tri­lita Edi­ci­ons per la tra­ducció del còmic de Tintín L’illa negra al cada­que­senc, jun­ta­ment amb Mar­ga­rita Figue­res i Lluís Gis­pert; i, actu­al­ment, estava immers en la pro­ducció d’un lli­bre de gramàtica salada, que des de l’actual regi­do­ria de cul­tura ja ens han con­fir­mat que con­tac­ta­ran amb algun expert per poder-lo enlles­tir i publi­car.

Duran va néixer el 1954 a Cadaqués, va estu­diar a la Salle de Figue­res i a la Uni­ver­si­tat de Girona. Al llarg de la seva vida va exer­cir la seva pro­fessió de mes­tre, pri­mer a Girona, i poste­ri­or­ment, a l’ins­ti­tut de Cas­telló d’Empúries, ense­nyant matemàtiques i expe­ri­men­tals. Durant els pri­mers anys d’El Punt, de forma altru­ista, va fer de cor­res­pon­sal sobre tot allò que pas­sava a Cadaqués, envi­ant notícies i escri­vint arti­cles. L’any 2007 va deci­dir impli­car-se en la política muni­ci­pal. Va pre­sen­tant-se a les elec­ci­ons amb el grup d’ERC i el lide­ratge de Joan Bor­rell. Van gua­nyar les elec­ci­ons i en aque­lla pri­mera legis­la­tura va exer­cir les regi­do­ries de Cul­tura i Ense­nya­ment. L’any 2011 va tor­nar-se a pre­sen­tar, però aquesta vegada va que­dar a l’opo­sició.

Núria Duran, neboda i actual regi­dora de Cul­tura, ens el defi­neix com un pou de savi­esa, molt pedagògic, diver­tit, obert i ama­ble amb tot­hom, en parau­les seves: “era l’essència de Cadaqués”. Per altra banda, també ens explica que era un home dis­cret, que pre­fe­ria sem­pre que­dar en un segon pla i no ser el pro­ta­go­nista. Tot i això, l’any pas­sat, des del con­sis­tori se li va voler retre un home­natge esco­llint-lo cada­que­senc d’honor.

La cerimònia de comiat ha tin­gut lloc aquest matí, a les 11, a la parròquia de Santa Maria de Cadaqués.