Una de vampirs

La for­mació britànica The Vamps va des­en­ca­de­nar dijous la boge­ria del feno­men fan al Fes­ti­val de Cap Roig . Per moments, en comp­tes d’un con­cert, sem­blava una mun­ta­nya russa o la reacció de pànic a una pel·lícula de ter­ror de vam­pirs amb crits emo­ci­o­nals de molts ado­les­cents que ho van donar tot. Adre­na­lina des­con­tro­lada per una banda que, a la seva jove edat, ja ha des­bor­dat esta­dis d’arreu del pla­neta en dues gires mun­di­als. Per posar-ne un exem­ple, una de les cançons, All night , que va sonar a Cap Roig, ha estat reproduïda més de 406 mili­ons de vega­des a l’apli­cació musi­cal Spo­tify, en la qual la banda és seguida per més d’11 mili­ons d’usu­a­ris únics al mes. The Vamps van aparèixer en escena el 2013, i de seguida van debu­tar als pri­mers llocs de les llis­tes. Des de lla­vors, aquests qua­tre músics gai­rebé no han parat. Ni als esce­na­ris, ni fora. Cal tenir en compte que els seus nom­bro­sos fans són de la gene­ració de les xar­xes soci­als i dema­nen coses noves cons­tant­ment. El Fes­ti­val de Cap Roig no podia que­dar enrere, i el grup va fer vídeos amb el mòbil durant l’espec­ta­cle per pen­jar-los a les pla­ta­for­mes d’inter­net. La banda, lide­rada per Brad Simp­son (veu prin­ci­pal i gui­tarra), James McVey (gui­tarra prin­ci­pal i veu), Con­nor Ball (baix i veu) i Tris­tan Evans (bate­ria i veu), té una posada en escena molt acu­rada, cui­dant els detalls. El líder, amb un cabell morè natu­ral, repre­sen­tant la part més romàntica, i els seus tres com­panys, amb un ros intens tenyit, accen­tu­ant la part més rockera sobre l’esce­nari. The Vamps no només és una boy band que fa tota la pinta que ha estat pre­fa­bri­cada per la indústria musi­cal, sinó que fa cançons i toca els ins­tru­ments d’una manera impe­ca­ble. Al Fes­ti­val de Cap Roig van tocar divuit temes, sense apar­car cap dels seus grans èxits: Middle of the night, We don’t care, Wild heart i Wake up, en la qual el can­tant es va atre­vir a fer una tor­nada can­tant en cas­tellà. Un pri­vi­legi escol­tar aquí a casa una banda de talla mun­dial, que sense cap mena de dubte anirà a més. Aquesta set­mana han estat a Cap Roig; demà, a Corea. Un luxe.