Sense límits d’edat

El canal de You­tube de Dàmaris Gela­bert tenia ahir un total de 1.359.298 subs­crip­tors i, con­cre­ta­ment, el vide­o­clip de la seva cançó Bon dia, estre­nat el desem­bre del 2013, ja ha superat les tretze mili­ons de visu­a­lit­za­ci­ons. És evi­dent que la Dàmaris és tot un feno­men dins del sin­gu­lar món de la música infan­til o fami­liar: tot un uni­vers en el qual només t’endin­ses si tens fills petits i que, en cas con­trari, et passa força des­a­per­ce­but, com una rea­li­tat paral·lela i injus­ta­ment igno­rada. Sem­bla que Dàmaris Gela­bert està dis­po­sada a cor­re­gir aquesta dis­funció: els seus últims tre­balls, con­cre­ta­ment els dis­cos Natu­ral­ment i És l’hora del jazz, tots dos publi­cats l’any pas­sat –aquest últim, amb alguns dels seus èxits ante­ri­ors rein­ter­pre­tats amb bones dosis de swing– pro­po­sen una música més adulta per a la mai­nada, sem­pre amb mis­sat­ges ade­quats per als més petits, però pre­sen­tats amb cançons més ela­bo­ra­des pel que fa a melo­dies i rit­mes. En el cas de Natu­ral­ment, un disc que rei­vin­dica el gust per les coses sen­zi­lles i natu­rals de la vida, cançons com la que li dona títol, Frui­tes i ver­du­res, Comença l’estiu, La dona del temps, El gos mimós i l’apo­lo­gia de la lec­tura que és Tria un lli­bre fun­ci­o­nen per­fec­ta­ment per a un públic de qual­se­vol edat, sense neces­si­tat d’eti­que­tes, en alguns casos amb aires de bossa nova i altres rit­mes lla­tins, en altres amb tona­li­tats de soft rock cali­fornià. Amb deu per­so­nes en escena, inclo­ses les veus de suport d’Elena i Arnau Oli­ver –també amb moments solis­tes– i la ja no tan petita Cate­rina Cus­pi­nera, la nena del vídeo de Bon dia, l’espec­ta­cle que va pre­sen­tar la Dàmaris dimarts al Fes­ti­val Cas­tell de Pera­lada té una qua­li­tat inne­ga­ble, amb músics tan reco­ne­guts com ara el saxo­fo­nista Gabriel Amar­gant, el bate­ria Arnau Figue­res, el bai­xista Joan Rec­to­ret i els gui­tar­ris­tes Adrià Martínez i David Soler (pedal steel gui­tar), sota la direcció del pia­nista Àlez Martínez. Tot és per­fecte, fins i tot massa per­fecte. Sap greu, però al final els nens can­ten i ballen amb els èxits de sem­pre: Anem a la pis­cina, L’abe­ce­dari, Els mos­quits... Cançons més ele­men­tals i direc­tes, que poden fer que una nena de qua­tre anys reciti l’abe­ce­dari. Com­pro­vat.