La vida en bucle

Si les civi­lit­za­ci­ons futu­res sem­pre s’ima­gi­nen des­hu­ma­nit­za­des, amb robots i cot­xes vola­dors, aquesta pro­posta advoca en rea­li­tat per un to ben fami­liar, de con­versa entorn d’una taula. Joan Yago escriu des del que ha vis­cut i que coin­ci­deix amb el que li trans­me­ten els intèrprets que debu­ten en l’escena pro­fes­si­o­nal. Hi ha una llum que s’escapa i enco­mana pun­tu­al­ment, i que va crei­xent a mesura que avança. Si al prin­cipi sem­bla una peça més aviat plana, gua­nya inten­si­tat i tri­di­men­si­o­na­li­tat cap al final de l’obra. Con­ta­gia ganes de viure, tot i retra­tar un qua­dre més aviat deso­la­dor. Con­tra­dic­ci­ons com a motor de con­flicte a escena.

El futur recull les pro­pos­tes dels alum­nes de 4t d’inter­pre­tació d’Eòlia (2017/18) sobre el futur i prova de fer un pont entre el que ima­gi­na­ven els nets sobre com seria el món dels seus nets 100 anys després. Des del setem­bre de 1900 fins a pràcti­ca­ment el 2100. En poc menys de 90 minuts es viuen 200 anys con­ju­gant en futur, majo­ritària­ment. La natu­ra­lesa sem­pre advoca per la super­vivència. El dra­ma­turg de La Calòrica admet que el futur que pro­nos­ti­quen experts i que escup per les xar­xes soci­als i els mit­jans de comu­ni­cació és apo­calíptic. En aquesta con­tra­dicció (entre el desig indi­vi­dual i les pors col·lec­ti­ves) es basa aquest mun­tatge cons­truït a còpia de càpsu­les (de forma simi­lar a Sobre el feno­men de les fei­nes de merda, de La Calòrica).