La vida en bucle

Si les civilitzacions futures sempre s’imaginen deshumanitzades, amb robots i cotxes voladors, aquesta proposta advoca en realitat per un to ben familiar, de conversa entorn d’una taula. Joan Yago escriu des del que ha viscut i que coincideix amb el que li transmeten els intèrprets que debuten en l’escena professional. Hi ha una llum que s’escapa i encomana puntualment, i que va creixent a mesura que avança. Si al principi sembla una peça més aviat plana, guanya intensitat i tridimensionalitat cap al final de l’obra. Contagia ganes de viure, tot i retratar un quadre més aviat desolador. Contradiccions com a motor de conflicte a escena.

El futur recull les propostes dels alumnes de 4t d’interpretació d’Eòlia (2017/18) sobre el futur i prova de fer un pont entre el que imaginaven els nets sobre com seria el món dels seus nets 100 anys després. Des del setembre de 1900 fins a pràcticament el 2100. En poc menys de 90 minuts es viuen 200 anys conjugant en futur, majoritàriament. La naturalesa sempre advoca per la supervivència. El dramaturg de La Calòrica admet que el futur que pronostiquen experts i que escup per les xarxes socials i els mitjans de comunicació és apocalíptic. En aquesta contradicció (entre el desig individual i les pors col·lectives) es basa aquest muntatge construït a còpia de càpsules (de forma similar a Sobre el fenomen de les feines de merda, de La Calòrica).