Philip K. Dick vist des de la historieta

La història comença quan es tro­ben per pri­mer cop en una sala de pro­jecció l’escrip­tor Phi­lip K. Dick (1982-1982) i el cine­asta Rid­ley Scott. Van a veure uns minuts de seqüències de Blade Run­ner, film bas­sat en la novel·la Els androi­des somien xais elèctrics? L’escrip­tor va que­dar fas­ci­nat per les imat­ges, tot i que va tro­bar pegues al guió i al trac­ta­ment dels repli­cants, però Scott va enten­dre la tex­tura de la seva obra. L’autor, que a més d’ins­pi­rar Blade Run­ner ho va fer en films de referència del cinema de ciència-ficció com ara Mino­rity Report o Des­a­fi­a­ment total, no va tenir el mateix ente­ni­ment en la seva vida per­so­nal. A la bio­gra­fia Phil, un còmic de Lau­rent Queyssi i Mauro Marc­hesi (Norma Edi­to­rial), pre­sen­ten l’escrip­tor com un home que no va saber com­bi­nar la vida fami­liar amb la tensió i la pressió que li produïa escriure, a causa dels dub­tes que repre­sen­tava prac­ti­car un gènere que en els ini­cis de l’autor encara era con­si­de­rat lite­ra­tura menor. Se’l pre­senta com un addicte a les amfe­ta­mi­nes, que uti­lit­zava per escriure i com un visi­o­nari que va saber intuir que, més enllà de la rea­li­tat més obvia, la vida ofe­ria més capes de rea­li­tats que el temps ha demos­trat que ell les va per­ce­bre, però que la majo­ria de per­so­nes van tar­dar anys a cap­tar-les.